MODELANT HISTÒRIES

1. Introducció:

El cas que presento en l’activitat present és un reflex de la meva tasca professional. Jo treballo en el camp educatiu formal, així que les experiències dels casos KITE m’han orientat, m’han donat informació i m’han ajudat d’una manera molt directa a construir el meu cas.

Treballo com a mestra tutora al cicle inicial d’un gran col·legi (aproximadament 1200 alumnes des de P2 fins a 2n de Batxillerat) d’un poble d’uns 12 mil habitants. Aquest cas reflecteix  un treball per projectes que vam elaborar amb el nens i nenes de segon de primària.

La pac està composta pel cas i la història complerta, per l’argumentació de com el cas il·lustra un aprenentatge significatiu amb les TIC, l’explicació de com els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i per últim una petita conclusió.

M’ha agradat molt adonar-me’n de la quantitat d’històries i vivències que ens podem trobar tan sols utilitzant les TIC

2- El Cas

Realitzar entrevistes a cuiners coneguts pels alumnes
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Al llarg del segon i tercer trimestre del segon curs de primària, treballant per PROJECTES, els alumnes van triar treballar “Els Cuiners”. L’activitat consistia en triar cuiners que ells coneguessin i fer-los una entrevista en la qual responguessin als dubtes que els nens i nenes tenien i que havíem redactat prèviament. Aquestes entrevistes les escrivien a través del Word en un ordinador. Finalment es va aconseguir elaborar un dossier amb les transcripcions de les entrevistes i les fotografies que van aconseguir. L’objectiu era aprendre de la feina d’altres persones.
Índex	Contingut		Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament	Menys de 5 anys	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les fa servir a casa i a classe	---
Tipus d’escola	Primària	http://www.stjosep.com
Localització del centre	Poble d’uns 15.000habitants	--- http://www.santsadurni.org/
Connexió	Internet.	---
Localització dels recursos tecnològics	Aules d’informàtica.	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitjana	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	2n de primària		---
Àrea / unitat	Coneixement del medi.
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Crear un recull d’entrevistes als cuiners que coneixen.
Nivell d’aprenentatge esperat	Entendre com s’han d’utilitzar les preguntes més adequades per realitzar una entrevista, de manera de poder aconseguir la informació que necessitem.		---
Tipus d’activitat	Treball per Projectes. Aplicació de les TIC		---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Utilització del programa word de l’ordinador. Fotografies amb camera digital.
Raó per la qual la fa servir	Treballant Projectes		---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Saber quines preguntes cal fer per trobar la informació que es desitja.
Dificultats trobades	Alguns alumnes van haver de rebre molta més atenció ja que no trobaven quina pregunta fer.		---
Ajuda / col·laboració emprada	Un mestre de reforç que ajuda a fer les preguntes de l’entrevista a qui els costa més.		---
Rol del professor	Guia, orientador. Moderar la posada en comú		---
Rol de l’estudiant	Investigador, periodista. Utilització de noves eines. Reflexionar i  posar-ho en comú.		---
Resultats
Avaluació de l’aprenentatge	Es farà a traves de les observacions de la mestra, dels companys i d’una posada en comú final.		---
Lliçó apresa pel professor	Molt destacable si se’ls sap motivar poden donar molt de si aquestes activitats, especialment en aquells alumnes que tenen més dificultats amb les noves tecnologies. Moltes vegades sorprenen per la seva creativitat i capacitat de treball.

Història complerta

Entrevistador:   Em pots explicar on treballes i de què? Mestra:    Sóc mestra-tutora a cicle inicial al Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia. Aquell any estava a segon amb els mateixos alumnes que el curs anterior. Actualment els protagonistes d’aquesta història estan fent primer curs d’ESO. Entrevistador:   D’on va sortir la idea de fer aquesta activitat? Mestra:   Al col·legi es feia un treball per projectes i al segon trimestre de segon de primària els vaig proposar que pensessin què els agradaria conèixer millor. Anteriorment havien fet altres projectes i no havien estat gaire engrescats. A primer havien fet el sol i a segon (que es feia més o menys un per trimestre) havien fet el cor. Aquest darrer no els va motivar gaire i vam trigar molt de temps en acabar-lo, tot i que son els alumnes qui trien. Per tant havien d’escollir molt acuradament quin volien treballar. Van sortir propostes de tota mena: com es fan els bolígrafs, com es fan les llaminadures, les papallones, l’oïda..., però amb la que tots hi van estar d’acord (menys un que sempre anava en contra de tot menys la seva proposta, les llaminadures) va ser en la de conèixer els cuiners i la seva feina. Entrevistador:   Quins objectius et vas proposar? Mestra:    Des de l’inici treballar cooperativament, però després de saber quin era el tema a treballar em vaig proposar aconseguir que fossin capaços de formular tota una sèrie de preguntes amb la finalitat d’extreure la informació que volíem. També volia que els nens i les nenes s’adonessin del que s’ha de treballar i estudiar per aconseguir allò que vols, que sense esforç no arribes enlloc. Entrevistador:   En què consistia l’activitat? Mestra:    Consistia en una entrevista que s’havia de fer per parelles a un llistat de cuiners que els nens van fer en un buidat d’idees que vam fer a classe. A partir d’aquell llistat es va donar a cada parella de treball a quin cuiner/a havien de fer l’entrevista. Amb l’entrevista havien d’aconseguir resoldre els dubtes que havien sortit a classe i que eren la font a partir de la qual es van redactar les qüestions. Algun grup va demanar a un cuiner en particular perquè el coneixien personalment. Entrevistador:   Com ho vàreu fer per entrevistar-los? Aquests alumnes son força petits. Mestra:    Si, i tant ! !.  Van tenir força ajuda per part meva i per part dels pares i mares, però quan la família no podia ajudar jo m’implicava més. Alguns cuiners se’ls va entrevistar pels telèfon, d’altres per correu electrònic, d’altres personalment i un va venir a l’aula a fer l’explicació (era el cuiner del col·legi). Entrevistador:   Va ser difícil que aquestes persones volguessin col·laborar en l’entrevista? Mestra:    No. En general a tots els va fer molta gràcia, van oferir el seu temps per contestar unes vint preguntes i van tenir la paciència d’escoltar molt atentament a aquells alumnes que la seva lectura encara no era gaire fluïda i d’altres que pels nervis s’encallaven força sovint. Hi van haver un parell que no els van poder localitzar o no es van poder posar en contacte amb ells que van ser el Martin Berasategui i l’Arzak. Entrevistador:   Què creus que els va costar més? Mestra:    Doncs saber com posar-se en contacte amb el personatge que els havia tocat entrevistar. Aquí és on els pares i jo vam haver d’ajudar més. També amb els cuiners o cuineres que no trobàvem el moment per trobar-nos i fer l’entrevista els vam enviar un correu electrònic amb les preguntes i ens les van retornar contestades amb un altres missatge. Entrevistador:   Quins cuiners havíeu triat fer l’entrevista? Mestra:    Doncs, no se si els recordaré tots, però van ser primer de tot el de la nostra escola en Carles Alarcon que havia sigut cuiner al restaurant  “l’Avi Pau” amb en Xavier Mestres, en Carles Gaig, en Sergi Arola, en Sergi Torres (cuiner del nostre poble i antic alumne del col·legi), l’àvia Remei, en Carlos Arguiñano, la Carme Ruscalleda, la Montse Estruch, en Ferran Adrià (Eduard Xatruch), la Mey Hoffmann, en Jordi Butron, i la Mireia Carbó. Entrevistador:   Caram, els has recordat tots?! Mestra:    No, tots no, però això vol dir que ho vam viure molt intensament. Algún me l’hauré deixat. Amb els nens vam anar a Barcelona a visitar l’escola del Jordi Butron “Espai Sucre” i després vam anar a l’escola d’hosteleria de la Mey Hoffmann. Els va encantar. Per poc no vam poder anar al taller del Ferran Adrià ja que feia poc que s’havia traslladat ja a Roses (no sé si saps que es passa uns mesos al taller de Barcelona innovant plats i després al seu restaurant de Roses “El Bulli”), però em va convidar a que li fes una visita al Bulli, i va ser on vaig fer l’entrevista de part dels nens al cap de cuina del mon salat l’Eduard Xatruch. Entrevistador:   Quina valoració en fas? Mestra:    Molt positiva, pensa que després del fiasco del treball del cor, el repte era molt gran. El fet de transcriure les entrevistes al word ja els va agradar molt, però vam buscar fotografies dels cuiners que no van poder fer fotos i els vaig ensenyar a inserir-les dins els seu escrit. Mai els havia vista tan engrescats. Entrevistador:   Doncs molt bé, moltes gràcies per explicar-nos la teva experiència, i pel temps que m’has dedicat.   Mestra:   De res, ha estat un plaer.

3- Argumentació perquè el cas il·lustra un aprenentatge significatiu recolzat per les TIC

Per argumentar si el meu cas il·lustra o no un aprenentatge significatiu el compararé i comprovarem si aquest cas acompleix o no els principis de l’aprenentatge significatiu treballats al mòdul 2: “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” de l’autor David Jonassen.

Principis:

1.    Actiu:

Si s’acompleix aquest principi, ja que els alumnes són conscients del que han de fer i del procés d’aprenentatge que adquiriran amb l’activitat.

2.    Constructiu:

Aquest principi també es dóna, ja que un cop realitzada l’activitat i mitjançant una reflexió personal i la posada en comú global, els alumnes amplien els seus coneixements previs.

3.    Col·laboratiu:

La posada en comú i l’aportació personal de cadascun dels participants a la resta fa que aquest principi es doni en l’activitat com a part de l’aprenentatge significatiu.

4.    Intencional:

L’objectiu de l’activitat és conèixer una professió interessant sobre la que els nens coneixen, alguns trets veient programes televisius. Els alumnes són conscients d’aquest objectiu i realitzen l’activitat per aconseguir-ho, amb la qual cosa aquest principi d’intencionalitat si es dóna.

5.    Conversacional:

Una part important de l’activitat és la realització de l’entrevista i la posterior posada en comú. El diàleg és una part important per que hi hagi aprenentatge, amb la qual cosa també és dóna aquest principi.

6.    Contextualitzat:

L’activitat del cas està situada totalment en tasques significatives del món real, en experiències quotidianes que els expliquen els entrevistats. Per aquesta raó és una activitat contextualitzada, ja que a partir d’experiències reals els alumnes són capaços de posar-se en el lloc de l’entrevistat, per al final amb les respostes obtingudes poden fer una valoració personal de les seves capacitats i poden aprendre que hi ha diverses maneres d’arribar a exercir una professió.

7.    Reflexiu:

Aquest principi és part de l’objectiu final de l’activitat amb la qual cosa sí es dóna.

Un cop analitzats els set principis, puc dir que el cas presentat si que il·lustra un aprenentatge significatiu per a les persones que han realitzat l’activitat.

4-Explicació de quina manera els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu

Quan estava llegint els apunts sobre la construcció de models d’experiències (històries), on aquestes històries ens ajuden a aprendre, m’ha recordat molt a alguns llibres d’autoajuda. En aquests llibres, com per exemple els de Jorge Bucay, mitjançant històries explicades per un personatge, ens fa reflexionar i aprendre sobre les problemàtiques quotidianes de la vida. Crec que és un exemple clar de com els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu, encara que en aquest cas en un altre nivell.

Com a mestra m’interessa molt aquesta tipologia de casos, ja que és una manera pràctica de fer entendre als alumnes experiències diferents que els poden fer raonar, reflexionar i comparar amb la seva experiència personal per treure’n un profit. A més de mestra, com a mare també m’interessa aquells llibres de històries que poden ajudar als nens a entendre conceptes com l’avarícia, la mort, la por, la gelosia, etc.

He pogut comprovar que hi ha molts casos, mitjançant la base de dades KITE, en les que s’expliquen experiències significatives amb les noves tecnologies. Ha estat molt interessant poder accedir i veure les diferents temàtiques i casos. L’anglès ha estat el gran problema, per les persones com jo que en saben poc. Però la tecnologia també està a favor dels qui no en sabem i amb diversos programes de traducció (alguns els he usat gràcies als companys de l’aula) he pogut remenar per la base de dades amb la que hem treballat. Remenant i mirant he trobat un cas que m’ha cridat l’atenció, és el 8401-1 que va sobre la creació d’un powerpoint sobre l’autobiografia dels estudiants. Crec que pot ser molt motivador i engrescador que els nens i nenes (que son tan egocentristes) puguin parlar una mica d’ells de la seva curta vida, a part que és un motiu de centrar l’atenció dels pares en ells i fer-los col·laborar activament amb els seus fills.

Respecte als casos dels meus companys, cal dir que tots són molt interessants, però el que més m’ha cridat l’atenció és el de la Sonia Carmona Romera amb el seu cas “Projecte apadrinem una escultura”. L’he trobat interessant per que estic a favor de que els alumnes han d’aprendre a reconèixer el seu entorn més proper, conèixer la seva història, els seus costums i aquest projecte el trobo atractiu i molt motivador per als alumnes que el realitzen. És un bon cas i una bona experiència de la qual els alumnes poden aprendre molt sobretot de la història de la seva localitat..

Les TIC han tingut un paper facilitador durant tot aquest procés d’aprenentatge significatiu. El seu ús, tant directe com indirecte (base de dades, cercadors, fòrum, etc) han permès el fet de poder construir nous aprenentatges. És una mostra més de la funció de suport de les TIC en el procés: són mitjans i no finalitats.