Aquesta pac és la culminació final de tot el treball realitzat durant el
semestre a aquesta asignatura. Es parteix d’un problema significatiu al que
s’haurà de respondre mitjançant les TIC.
El projecte que he dissenyat i portat a la pràctica tracta sobre per què
celebrem el Nadal d’aquesta manera. L’àmbit d’actuació és l’escolar. Parteixo
del problema de que hi ha diferents maneres de celebrar el Nadal i els nens i
nenes no sabem per quina raó es menja sopa el dia de Nadal, per què es fa cagar
el Tió, per què mengem torrons...
Aquest pac consta de les següents parts: el dissenys desenvolupat de
l’activitat, petit mapa conceptual on es vegi on es situa l’activitat
realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge
significatiu, descripció del procés seguit, avaluació de l’aprenentatge
aconseguit, avaluació tecnològica del disseny, conclusions i annex.
2- Disseny
de l’activitat
LES TRADICIONS DEL NADAL
Descripció dels
agents personals:
Aprenents: Els alumnes de
quart de primària no saben d’on provenen les tradicions al voltant del Nadal.
Mediadors: La professora d’informàtica que els guiarà a
saber fer la recerca a través d’una webquest
que es nodreix de la xarxa.
Tecnologia
mediadora:
Ordinador.
Internet.
Power point.
Correu electrònic.
Cercador de pàgines web.
Descripció del
problema de partença:
Ja arriba el temps de
Nadal (l’Advent) i amb ell els preparatius de llums, arbres, decoracions, tió,
torrons, neules, regals, pessebre ... Però sabem d’on prové tota aquesta parafernàlia?
Quina és la raó per fer-ho d’aquesta manera? Què hi ha de tradició i què hi ha
d’innovació?
Característiques del
problema:
El problema
plantejat sorgeix d’una necessitat de l’alumnat que sent la necessitat
d’investigar. El context en que es
planteja el problema és l’àmbit social i
familiar (decisions de la vida). El nivell
d’estructuració és un resultat infinit, és a dir que no s’acaba amb un
producte, en aquest cas és un treball que pot continuar amb la recerca d’altres
maneres de celebrar el Nadal, altres cultures, es pot aprofundir més... I el nivell d’abstracció es situa personalment,
és a dir que les decisions es prenen de manera personal. Tothom prendrà com a
punt de referència els costums de casa seva (família) de com celebren aquestes
festes.
Manera com es
planteja el problema a l’aprenent:
Des que tenim ús de raó
que hem celebrat el Nadal de la mateixa manera, però perquè ho fem així, quina
raó hi ha?
Context de
l’activitat:
L’activitat es realitzarà
a l’aula d’informàtica que és on està l’ordinador i la connexió a internet. L’activitat
es portarà a terme durant dos mesos al llarg de la classe d’informàtica que
consta d’una hora setmanal.
Característiques
dels aprenents:
Els alumnes que faran
aquesta activitat seran els de quart de primària. L’alumnes de quart ja ténen
força autonomia amb l’ordinador ja que els agrada molt. Des de p-5 que fan una
hora setmanal d’informàtica on aprenen a utilitzar el ratolí, encendre i apagar
l’ordinador i jugar a jocs educatius, tot això els ha donat força destresa en
el maneig de l’ordinador. Actualment fan una hora per setmana informàtica, on es potencia la
utilització de l’ordinador mitjançant jocs educatius, també els ensenyen el
word i el paint.
Competències que els
aprenents han d’assolir:
- Utilitzar correctament
el ratolí.
- Saber obrir el programa
del webquest.
- Saber buscar informació
per internet.
- Intentar ser el més
autònoms possible i tenir paciència.
Continguts:
Conceptuals:
- Saber que és un
ordinador.
- Saber que és un ratolí.
- Saber que són els
programes d’ordinador.
- Saber que és internet.
Procedimental:
- Saber utilitzar
l’ordinador i el ratolí (encendre i apagar l’ordinador)
- Saber buscar els
programes que volen treballar (paint, power point).
- Saber buscar per
internet.
Actitudinal:
Tenir paciència i saber esperar
el torn.
Ser autònom al realitzar
l’activitat.
Mantenir la concentració i
l’atenció en l’activitat que es realitza.
Ser creatius.
Previsió de la
seqüència d’activitats, orientacions per a l’acció i breu descripció de la
previsió del paper mediador de les TIC:
El primer dia de classe
d’informàtica es faran els grups de treball i cadascú triarà el rol que més li
agradi per seguir les instruccions de la webquest. Han d’aprendre a pactar i
raonar perquè volen assumir un paper o un altre. Després hauran de seguir les
instruccions que els ofereix la webquest per poder arribar a extreure tota la
informació necessària.
Fonamentació
psicopedagògica:
El problema triat surt
d’una curiositat que va sorgir en un debat a l’aula. A partir d’aquí s’aprofita
per ensenyar als nens a utilitzar les noves tecnologies d’una manera diferent a
la que utilitzen normalment. Es pretén solucionar un problema i a la vegada que
els nens siguin conscients del que les noves tecnologies poden arribar a fer,
en aquest cas a jugar aprendre conceptes que no estan als llibre de text.
Procediments i
criteris d’avaluació:
Per a l’avaluació es
tindrà en compte el resultat final de l’activitat i l’actitud dels infants
envers l’activitat (si s’han concentrat, si han sabut esperar el torn, el
nivell de paciència, si han escoltat, la creativitat, la motivació, etc.). Al
final de la webquest hi ha una avaluació a seguir.
3- Mapa conceptual
El primer dia de classe d’informàtica se’ls ha explicat l’activitat que
havien de fer. Es faran els grups de treball i cadascú triarà el rol que més li
agradi per seguir les instruccions de la webquest.
Els grups es faran de quatre persones corresponents als quatre rols que
intervenen a la webquest i es repartiran en dos ordinadors.
Els i les alumnes engeguen l’ordinador, introdueixen el nom d’usuari i
la contrasenya. Aquesta part la fan sols ja que fins aquí són bastant autònoms,
degut a que aquesta activitat la dominen força bé des de primer de primària,
que es quan es comença a introduir aquest aprenentatge.
S’han assegut de dos en dos i, per tant, cada grup disposa de dos
ordinadors, el que facilita la tasca d’ajuda entre els membres del grup.
Un membre del grup escriu l’adreça que la mestra ha escrit a la pissarra
corresponent a la webquest
que usarem per treballar. Va ser una feina feixuga que va requerir l’ajut de la
mestra a causa d’alguns signes que no sabien a quina tecla eren. Es va trigar més del temps que s’havia
previst en un inici degut a aquest imprevist. Per agilitar la feina la mestra escrivia
l’adreça ella mateixa.
4. Llegir atentament la tasca que
cal realitzar.
Un cop els alumnes tenen la pàgina de la webquest a la seva pantalla
comencen a llegir les instruccions per tal de saber quina tasca ha de fer
cadascú. La mestra els va tornar a explicar en paraules encara més entenedores
per a ells en què consistia l’activitat, què havien de preveure, com ho havien
de buscar, quin seria els treball posterior. Calia tenir una darrera
oportunitat de resoldre els dubtes previs que poguessin tenir. Se’ls va
recomanar que, encara que cadascú exercís un rol, que havien de fer el treball
juntament amb la parella amb qui compartien l’ordinador.
5. Obrir el word i fer la
presentació del treball.
Se’ls explica com obrir el programa Word i se’ls ajuda a crear títols.
Anem pas per pas, ja que encara que no sigui un programa complicat ells no
l’havien utilitzar gairebé mai fins ara. Trien les lletres, els colors i els efectes
d’animació i transició. Aquesta última part és la que han trobat més divertida
i han estat força estona provant els diferents efectes. Però finalment hem
estat més pràctics i s’ha utilitzat sense animació.
6. Cercar informació per la xarxa.
Un cop acabada la presentació del treball, se’ls ha explicat què és una pàgina
web i com funciona. Hem cercat informació comuna tots junts per practicar.
En acabar el primer contacte amb la xarxa han treballat sols amb la
supervisió contínua de la mestra ja que va ser quan més dubtes i temors van
sorgir, malgrat que tan sols havien d’anar clicant les links incloses a la webquest.
Els alumnes, en general, es feien una mica embolic a l’hora de seleccionar la
informació que havien triat per incloure en el seu treball. La seva inseguretat
feia que no s’atrevissin a fer gaire cosa si se’ls supervisava la feina sovint.
Per aquesta raó es va trigar força més estona de la que en un inici s’havia
programat. En canvi, van haver un parell de grups que funcionaven força sols.
Entre ells també es van ajudar molt. De fet, cada treball el van fer la
parella enlloc de qui tenia el rol assignat.
7. Afegir la informació i imatges en
un arxiu word.
A mida que anaven trobant la informació l’anaven afegint a un full word
per després redactar-ho amb coherència i triant la informació més escaient per
al que volien dir. Se’ls va explicar com es passava el corrector ortogràfic.
També es va haver d’explicar (hi havia una minoria que ja sabia com
fer-ho) com s’inseria una imatge i com manipular-la mínimament. Aquesta va ser
una de les parts més divertides i creatives. S’ho van passar molt bé buscant
imatges pel google.
Un cop ja tenien la redacció i les imatges al document el van revisar
des de la pantalla i quan van dir que estava tot correcte la mestre també ho va
revisar per controlar les incoherències que el corrector no detectés, i es va
enviar a imprimir.
L’avaluació és del tot positiva. Hem vist com els aprenents han
consolidat el que ja sabien fer mitjançant la realització de part de l’activitat
de manera autònoma.
Han assolit les competències que ens haviem
plantejat:
Utilitzar
correctament el ratolí Saber buscar
informació per internet. Intentar ser el
més autònoms possible i tenir paciència.
Tots vint-i-quatre nens i nenes han fet un aprenentatge significatiu ja
que ho han fet mitjançant la pràctica, que és la millor manera d’aprendre. Cal
destacar l’interès que els alumnes han posat al realitzar l’activitat, per una
part per què han fet una activitat nova utilitzant exclusivament les noves
tecnologies i per una altra per que sabien que fent l’activitat aprendrien
alguns aspectes d’una festivitat propera que els engresca molt, la qual cosa
els ha motivat encara més.
Aquesta part també ha estat molt positiva. Els passos del disseny s’han
seguit tal i com estaven marcats, l’únic que no s’ha fet igual és la temporalització
ja que s’ha destinat més temps del que s’havia pensat en un inici. La festa
final no es va poder fer degut a aquesta manca de temps, però després de festes
es farà un repàs i es pactarà amb els nens i nenes com podem arrodonir el
treball.
Respecte a la utilització de nous programes els alumnes han estat molt atents i han seguit
els passos tal i com els anàvem indicant. Tot i que aquestes eines no les han
d’usar de manera autònoma (pel perills que es poden trobar a la xarxa), ja se’ls
ha explicat que per a ells encara són força perilloses tal i com els van
explicar els curs passat els mossos d’esquadra que ens van fer una conferència
dels perills d’internet. Sí que cal destacar l’interés que han demostrat i la
predisposició en utilitzar aquestes noves eines.
7- Conclusió
Aquesta activitat ha requerit que m’esforcés moltíssim a utilitzar la
meva creativitat. En un principi no sabia per on començar.
Tot això ha fet que el que havia llegit als apunts anés prenent més
sentit, ja que he partit d’un problema real i li he donat una solució
mitjançant la creació del disseny d’una activitat que s’ha posat en pràctica.
Ha estat una activitat molt útil i de la qual realment he adquirit un
aprenentatge significatiu. He pogut comprovar, mitjançant la pràctica de
l’activitat, que si una activitat està ben dissenyada és més fàcil portar-la a
la pràctica. També cal destacar el que poden arribar a aprendre els aprenents,
i la importància que els hi pot donar a les noves tecnologies. Cal tenir en compte que la temporalització ha
de ser prou flexible per poder anar al ritme d’aprenentatge dels alumnes. En
aquest cas m’ha faltat temps per poder fer la festa final de la que parla la
Webquest, però des que vaig poder posar a la pràctica aquesta activitat em
quedaven molt poques sessions per treballar. Per això vaig prioritzar i no vam
preparar res de la festa, i, en canvi, tota la part en la que intervenien les
Noves Tecnologies es va fer i acabar.
La praxis sempre és o hauria de ser significativa, és la que dóna sentit
a les teories, és la manera de veure, per arribar a entendre, el que està
escrit de manera teòrica. En aquest cas els alumnes anaven relacionant la
informació que obtenien amb la seva experiència anual amb les festes del Nadal,
i això els va ajudar a comprendre-ho significativament.
Finalment volia fer palès l’entusiasme dels nens quan els vaig explicar
en què consistia la feina, em vaig sentir molt motivada i ells també. Aquest
entusiasme no va defallir gens, més aviat al contrari, ja que a cada moment de
les sessions en quant trobaven el que cercaven em cridaven per a que anés a
veure què havien trobat. Van ser unes horetes molt agradables, encara que força
atabaladores, perquè no donava a l’abast de passar pels grups, tots em cridaven
alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada