La EvaluacióN PsicopedagóGica
View more presentations from jero34.
dijous, 13 de maig del 2010
dilluns, 28 de desembre del 2009
DISSENY D’ACTIVITAT D’APRENENTATGE
1- Introducció
2- Disseny
de l’activitat
Tecnologia
mediadora:
3- Mapa conceptual
Utilitzar
correctament el ratolí
Saber buscar
informació per internet.
Intentar ser el
més autònoms possible i tenir paciència.
Aquesta pac és la culminació final de tot el treball realitzat durant el
semestre a aquesta asignatura. Es parteix d’un problema significatiu al que
s’haurà de respondre mitjançant les TIC.
El projecte que he dissenyat i portat a la pràctica tracta sobre per què
celebrem el Nadal d’aquesta manera. L’àmbit d’actuació és l’escolar. Parteixo
del problema de que hi ha diferents maneres de celebrar el Nadal i els nens i
nenes no sabem per quina raó es menja sopa el dia de Nadal, per què es fa cagar
el Tió, per què mengem torrons...
Aquest pac consta de les següents parts: el dissenys desenvolupat de
l’activitat, petit mapa conceptual on es vegi on es situa l’activitat
realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge
significatiu, descripció del procés seguit, avaluació de l’aprenentatge
aconseguit, avaluació tecnològica del disseny, conclusions i annex.
2- Disseny
de l’activitat
LES TRADICIONS DEL NADAL
Descripció dels
agents personals:
Aprenents: Els alumnes de
quart de primària no saben d’on provenen les tradicions al voltant del Nadal.
Mediadors: La professora d’informàtica que els guiarà a
saber fer la recerca a través d’una webquest
que es nodreix de la xarxa.
Tecnologia
mediadora:
Ordinador.
Internet.
Power point.
Correu electrònic.
Cercador de pàgines web.
Descripció del
problema de partença:
Ja arriba el temps de
Nadal (l’Advent) i amb ell els preparatius de llums, arbres, decoracions, tió,
torrons, neules, regals, pessebre ... Però sabem d’on prové tota aquesta parafernàlia?
Quina és la raó per fer-ho d’aquesta manera? Què hi ha de tradició i què hi ha
d’innovació?
Característiques del
problema:
El problema
plantejat sorgeix d’una necessitat de l’alumnat que sent la necessitat
d’investigar. El context en que es
planteja el problema és l’àmbit social i
familiar (decisions de la vida). El nivell
d’estructuració és un resultat infinit, és a dir que no s’acaba amb un
producte, en aquest cas és un treball que pot continuar amb la recerca d’altres
maneres de celebrar el Nadal, altres cultures, es pot aprofundir més... I el nivell d’abstracció es situa personalment,
és a dir que les decisions es prenen de manera personal. Tothom prendrà com a
punt de referència els costums de casa seva (família) de com celebren aquestes
festes.
Manera com es
planteja el problema a l’aprenent:
Des que tenim ús de raó
que hem celebrat el Nadal de la mateixa manera, però perquè ho fem així, quina
raó hi ha?
Context de
l’activitat:
L’activitat es realitzarà
a l’aula d’informàtica que és on està l’ordinador i la connexió a internet. L’activitat
es portarà a terme durant dos mesos al llarg de la classe d’informàtica que
consta d’una hora setmanal.
Característiques
dels aprenents:
Els alumnes que faran
aquesta activitat seran els de quart de primària. L’alumnes de quart ja ténen
força autonomia amb l’ordinador ja que els agrada molt. Des de p-5 que fan una
hora setmanal d’informàtica on aprenen a utilitzar el ratolí, encendre i apagar
l’ordinador i jugar a jocs educatius, tot això els ha donat força destresa en
el maneig de l’ordinador. Actualment fan una hora per setmana informàtica, on es potencia la
utilització de l’ordinador mitjançant jocs educatius, també els ensenyen el
word i el paint.
Competències que els
aprenents han d’assolir:
- Utilitzar correctament
el ratolí.
- Saber obrir el programa
del webquest.
- Saber buscar informació
per internet.
- Intentar ser el més
autònoms possible i tenir paciència.
Continguts:
Conceptuals:
- Saber que és un
ordinador.
- Saber que és un ratolí.
- Saber que són els
programes d’ordinador.
- Saber que és internet.
Procedimental:
- Saber utilitzar
l’ordinador i el ratolí (encendre i apagar l’ordinador)
- Saber buscar els
programes que volen treballar (paint, power point).
- Saber buscar per
internet.
Actitudinal:
Tenir paciència i saber esperar
el torn.
Ser autònom al realitzar
l’activitat.
Mantenir la concentració i
l’atenció en l’activitat que es realitza.
Ser creatius.
Previsió de la
seqüència d’activitats, orientacions per a l’acció i breu descripció de la
previsió del paper mediador de les TIC:
El primer dia de classe
d’informàtica es faran els grups de treball i cadascú triarà el rol que més li
agradi per seguir les instruccions de la webquest. Han d’aprendre a pactar i
raonar perquè volen assumir un paper o un altre. Després hauran de seguir les
instruccions que els ofereix la webquest per poder arribar a extreure tota la
informació necessària.
Fonamentació
psicopedagògica:
El problema triat surt
d’una curiositat que va sorgir en un debat a l’aula. A partir d’aquí s’aprofita
per ensenyar als nens a utilitzar les noves tecnologies d’una manera diferent a
la que utilitzen normalment. Es pretén solucionar un problema i a la vegada que
els nens siguin conscients del que les noves tecnologies poden arribar a fer,
en aquest cas a jugar aprendre conceptes que no estan als llibre de text.
Procediments i
criteris d’avaluació:
Per a l’avaluació es
tindrà en compte el resultat final de l’activitat i l’actitud dels infants
envers l’activitat (si s’han concentrat, si han sabut esperar el torn, el
nivell de paciència, si han escoltat, la creativitat, la motivació, etc.). Al
final de la webquest hi ha una avaluació a seguir.
3- Mapa conceptual
El primer dia de classe d’informàtica se’ls ha explicat l’activitat que
havien de fer. Es faran els grups de treball i cadascú triarà el rol que més li
agradi per seguir les instruccions de la webquest.
Els grups es faran de quatre persones corresponents als quatre rols que
intervenen a la webquest i es repartiran en dos ordinadors.
Els i les alumnes engeguen l’ordinador, introdueixen el nom d’usuari i
la contrasenya. Aquesta part la fan sols ja que fins aquí són bastant autònoms,
degut a que aquesta activitat la dominen força bé des de primer de primària,
que es quan es comença a introduir aquest aprenentatge.
S’han assegut de dos en dos i, per tant, cada grup disposa de dos
ordinadors, el que facilita la tasca d’ajuda entre els membres del grup.
Un membre del grup escriu l’adreça que la mestra ha escrit a la pissarra
corresponent a la webquest
que usarem per treballar. Va ser una feina feixuga que va requerir l’ajut de la
mestra a causa d’alguns signes que no sabien a quina tecla eren. Es va trigar més del temps que s’havia
previst en un inici degut a aquest imprevist. Per agilitar la feina la mestra escrivia
l’adreça ella mateixa.
4. Llegir atentament la tasca que
cal realitzar.
Un cop els alumnes tenen la pàgina de la webquest a la seva pantalla
comencen a llegir les instruccions per tal de saber quina tasca ha de fer
cadascú. La mestra els va tornar a explicar en paraules encara més entenedores
per a ells en què consistia l’activitat, què havien de preveure, com ho havien
de buscar, quin seria els treball posterior. Calia tenir una darrera
oportunitat de resoldre els dubtes previs que poguessin tenir. Se’ls va
recomanar que, encara que cadascú exercís un rol, que havien de fer el treball
juntament amb la parella amb qui compartien l’ordinador.
5. Obrir el word i fer la
presentació del treball.
Se’ls explica com obrir el programa Word i se’ls ajuda a crear títols.
Anem pas per pas, ja que encara que no sigui un programa complicat ells no
l’havien utilitzar gairebé mai fins ara. Trien les lletres, els colors i els efectes
d’animació i transició. Aquesta última part és la que han trobat més divertida
i han estat força estona provant els diferents efectes. Però finalment hem
estat més pràctics i s’ha utilitzat sense animació.
6. Cercar informació per la xarxa.
Un cop acabada la presentació del treball, se’ls ha explicat què és una pàgina
web i com funciona. Hem cercat informació comuna tots junts per practicar.
En acabar el primer contacte amb la xarxa han treballat sols amb la
supervisió contínua de la mestra ja que va ser quan més dubtes i temors van
sorgir, malgrat que tan sols havien d’anar clicant les links incloses a la webquest.
Els alumnes, en general, es feien una mica embolic a l’hora de seleccionar la
informació que havien triat per incloure en el seu treball. La seva inseguretat
feia que no s’atrevissin a fer gaire cosa si se’ls supervisava la feina sovint.
Per aquesta raó es va trigar força més estona de la que en un inici s’havia
programat. En canvi, van haver un parell de grups que funcionaven força sols.
Entre ells també es van ajudar molt. De fet, cada treball el van fer la
parella enlloc de qui tenia el rol assignat.
7. Afegir la informació i imatges en
un arxiu word.
A mida que anaven trobant la informació l’anaven afegint a un full word
per després redactar-ho amb coherència i triant la informació més escaient per
al que volien dir. Se’ls va explicar com es passava el corrector ortogràfic.
També es va haver d’explicar (hi havia una minoria que ja sabia com
fer-ho) com s’inseria una imatge i com manipular-la mínimament. Aquesta va ser
una de les parts més divertides i creatives. S’ho van passar molt bé buscant
imatges pel google.
Un cop ja tenien la redacció i les imatges al document el van revisar
des de la pantalla i quan van dir que estava tot correcte la mestre també ho va
revisar per controlar les incoherències que el corrector no detectés, i es va
enviar a imprimir.
L’avaluació és del tot positiva. Hem vist com els aprenents han
consolidat el que ja sabien fer mitjançant la realització de part de l’activitat
de manera autònoma.
Han assolit les competències que ens haviem
plantejat:
Utilitzar
correctament el ratolí Saber buscar
informació per internet. Intentar ser el
més autònoms possible i tenir paciència.
Tots vint-i-quatre nens i nenes han fet un aprenentatge significatiu ja
que ho han fet mitjançant la pràctica, que és la millor manera d’aprendre. Cal
destacar l’interès que els alumnes han posat al realitzar l’activitat, per una
part per què han fet una activitat nova utilitzant exclusivament les noves
tecnologies i per una altra per que sabien que fent l’activitat aprendrien
alguns aspectes d’una festivitat propera que els engresca molt, la qual cosa
els ha motivat encara més.
Aquesta part també ha estat molt positiva. Els passos del disseny s’han
seguit tal i com estaven marcats, l’únic que no s’ha fet igual és la temporalització
ja que s’ha destinat més temps del que s’havia pensat en un inici. La festa
final no es va poder fer degut a aquesta manca de temps, però després de festes
es farà un repàs i es pactarà amb els nens i nenes com podem arrodonir el
treball.
Respecte a la utilització de nous programes els alumnes han estat molt atents i han seguit
els passos tal i com els anàvem indicant. Tot i que aquestes eines no les han
d’usar de manera autònoma (pel perills que es poden trobar a la xarxa), ja se’ls
ha explicat que per a ells encara són força perilloses tal i com els van
explicar els curs passat els mossos d’esquadra que ens van fer una conferència
dels perills d’internet. Sí que cal destacar l’interés que han demostrat i la
predisposició en utilitzar aquestes noves eines.
7- Conclusió
Aquesta activitat ha requerit que m’esforcés moltíssim a utilitzar la
meva creativitat. En un principi no sabia per on començar.
Tot això ha fet que el que havia llegit als apunts anés prenent més
sentit, ja que he partit d’un problema real i li he donat una solució
mitjançant la creació del disseny d’una activitat que s’ha posat en pràctica.
Ha estat una activitat molt útil i de la qual realment he adquirit un
aprenentatge significatiu. He pogut comprovar, mitjançant la pràctica de
l’activitat, que si una activitat està ben dissenyada és més fàcil portar-la a
la pràctica. També cal destacar el que poden arribar a aprendre els aprenents,
i la importància que els hi pot donar a les noves tecnologies. Cal tenir en compte que la temporalització ha
de ser prou flexible per poder anar al ritme d’aprenentatge dels alumnes. En
aquest cas m’ha faltat temps per poder fer la festa final de la que parla la
Webquest, però des que vaig poder posar a la pràctica aquesta activitat em
quedaven molt poques sessions per treballar. Per això vaig prioritzar i no vam
preparar res de la festa, i, en canvi, tota la part en la que intervenien les
Noves Tecnologies es va fer i acabar.
La praxis sempre és o hauria de ser significativa, és la que dóna sentit
a les teories, és la manera de veure, per arribar a entendre, el que està
escrit de manera teòrica. En aquest cas els alumnes anaven relacionant la
informació que obtenien amb la seva experiència anual amb les festes del Nadal,
i això els va ajudar a comprendre-ho significativament.
Finalment volia fer palès l’entusiasme dels nens quan els vaig explicar
en què consistia la feina, em vaig sentir molt motivada i ells també. Aquest
entusiasme no va defallir gens, més aviat al contrari, ja que a cada moment de
les sessions en quant trobaven el que cercaven em cridaven per a que anés a
veure què havien trobat. Van ser unes horetes molt agradables, encara que força
atabaladores, perquè no donava a l’abast de passar pels grups, tots em cridaven
alhora.
MODELANT HISTÒRIES
1. Introducció:
El cas que presento en l’activitat present és un reflex de la meva tasca
professional. Jo treballo en el camp educatiu formal, així que les experiències
dels casos KITE m’han orientat, m’han donat informació i m’han ajudat d’una
manera molt directa a construir el meu cas.
Treballo com a mestra tutora al cicle inicial d’un gran col·legi (aproximadament
1200 alumnes des de P2 fins a 2n de Batxillerat) d’un poble d’uns 12 mil
habitants. Aquest cas reflecteix un
treball per projectes que vam elaborar amb el nens i nenes de segon de
primària.
La pac està composta pel cas i la història complerta, per l’argumentació
de com el cas il·lustra un aprenentatge significatiu amb les TIC, l’explicació
de com els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i
per últim una petita conclusió.
2- El Cas
|
Realitzar
entrevistes a cuiners coneguts pels alumnes
|
|||
|
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
|
|||
|
Al llarg del segon i
tercer trimestre del segon curs de primària, treballant per PROJECTES, els
alumnes van triar treballar “Els Cuiners”.
L’activitat consistia en
triar cuiners que ells coneguessin i fer-los una entrevista en la qual
responguessin als dubtes que els nens i nenes tenien i que havíem redactat
prèviament. Aquestes entrevistes les escrivien a través del Word en un
ordinador. Finalment es va aconseguir elaborar un dossier amb les
transcripcions de les entrevistes i les fotografies que van aconseguir.
L’objectiu era aprendre de la feina d’altres persones.
|
|||
|
Índex
|
Contingut
|
Accés al text
|
|
|
Context General
|
|||
|
Experiència en ensenyament
|
Menys de 5 anys
|
---
|
|
|
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
Les fa servir a casa i a classe
|
---
|
|
|
Tipus d’escola
|
Primària
|
||
|
Localització del centre
|
Poble d’uns 15.000habitants
|
||
|
Connexió
|
Internet.
|
---
|
|
|
Localització dels recursos tecnològics
|
Aules d’informàtica.
|
---
|
|
|
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
|
Classe mitjana
|
---
|
|
|
Context de la història o cas
|
|||
|
Nivell dels alumnes
|
2n de primària
|
---
|
|
|
Àrea / unitat
|
Coneixement del medi.
|
|
|
|
Fites en la història
|
|||
|
Activitats planificades a la sessió o unitat
|
Crear un recull d’entrevistes als cuiners que coneixen.
|
|
|
|
Nivell d’aprenentatge esperat
|
Entendre com s’han d’utilitzar les preguntes més adequades per
realitzar una entrevista, de manera de poder aconseguir la informació que
necessitem.
|
---
|
|
|
Tipus d’activitat
|
Treball per Projectes. Aplicació de les TIC
|
---
|
|
|
Activitats de la història o cas
|
|||
|
Tecnologies utilitzades
|
Utilització del programa word de l’ordinador.
Fotografies amb camera digital.
|
|
|
|
Raó per la qual la fa servir
|
Treballant Projectes
|
---
|
|
|
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
|
Saber quines preguntes cal fer per trobar la informació que es
desitja.
|
|
|
|
Dificultats trobades
|
Alguns alumnes van haver de rebre molta més atenció ja que no
trobaven quina pregunta fer.
|
---
|
|
|
Ajuda / col·laboració emprada
|
Un mestre de reforç que ajuda a fer les preguntes de
l’entrevista a qui els costa més.
|
---
|
|
|
Rol del professor
|
Guia, orientador.
Moderar la posada en comú
|
---
|
|
|
Rol de l’estudiant
|
Investigador, periodista.
Utilització de noves eines.
Reflexionar i posar-ho
en comú.
|
---
|
|
|
Resultats
|
|||
|
Avaluació de l’aprenentatge
|
Es farà a traves de les observacions de la mestra, dels
companys i d’una posada en comú final.
|
---
|
|
|
Lliçó apresa pel professor
|
Molt destacable si se’ls sap
motivar poden donar molt de si aquestes activitats, especialment en aquells
alumnes que tenen més dificultats amb les noves tecnologies. Moltes vegades sorprenen per
la seva creativitat i capacitat de treball.
|
|
|
Història complerta
|
|||
|
Entrevistador: Em pots explicar on treballes i de què?
Mestra: Sóc mestra-tutora a
cicle inicial al Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní
d’Anoia. Aquell any estava a segon amb els mateixos alumnes que el curs
anterior. Actualment els protagonistes d’aquesta història estan fent primer
curs d’ESO.
Entrevistador: D’on va sortir la idea de fer aquesta
activitat?
Mestra: Al col·legi es feia un treball
per projectes i al segon trimestre de segon
de primària els vaig proposar que pensessin què els agradaria conèixer
millor. Anteriorment havien fet altres projectes i no havien estat gaire
engrescats. A primer havien fet el
sol i a segon (que es feia més o menys un per trimestre) havien fet el cor. Aquest darrer no els
va motivar gaire i vam trigar molt de temps en acabar-lo, tot i que son els
alumnes qui trien. Per tant havien d’escollir molt acuradament quin volien
treballar. Van sortir propostes de tota mena: com es fan els bolígrafs, com
es fan les llaminadures, les papallones, l’oïda..., però amb la que tots hi
van estar d’acord (menys un que sempre anava en contra de tot menys la seva
proposta, les llaminadures) va ser en la de conèixer els cuiners i la seva feina.
Entrevistador: Quins objectius et vas proposar?
Mestra: Des de l’inici treballar
cooperativament, però després de saber quin era el tema a treballar em vaig
proposar aconseguir que fossin capaços de formular tota una sèrie de
preguntes amb la finalitat d’extreure la informació que volíem. També volia
que els nens i les nenes s’adonessin del que s’ha de treballar i estudiar per
aconseguir allò que vols, que sense esforç no arribes enlloc.
Entrevistador: En què consistia l’activitat?
Mestra: Consistia en una entrevista que s’havia de fer per parelles a un llistat
de cuiners que els nens van fer en un buidat d’idees que vam fer a classe. A
partir d’aquell llistat es va donar a cada parella de treball a quin cuiner/a
havien de fer l’entrevista. Amb l’entrevista havien d’aconseguir resoldre els
dubtes que havien sortit a classe i que eren la font a partir de la qual es
van redactar les qüestions. Algun grup va demanar a un cuiner en particular
perquè el coneixien personalment.
Entrevistador: Com ho vàreu fer
per entrevistar-los? Aquests alumnes son força petits.
Mestra: Si, i tant ! !. Van tenir força
ajuda per part meva i per part dels pares i mares, però quan la família no
podia ajudar jo m’implicava més. Alguns cuiners se’ls va entrevistar pels
telèfon, d’altres per correu electrònic, d’altres personalment i un va venir
a l’aula a fer l’explicació (era el cuiner del col·legi).
Entrevistador: Va ser difícil
que aquestes persones volguessin col·laborar en l’entrevista?
Mestra: No. En general a tots els va fer molta gràcia, van oferir el seu temps
per contestar unes vint preguntes i van tenir la paciència d’escoltar molt
atentament a aquells alumnes que la seva lectura encara no era gaire fluïda i
d’altres que pels nervis s’encallaven força sovint. Hi van haver un parell
que no els van poder localitzar o no es van poder posar en contacte amb ells
que van ser el Martin Berasategui i l’Arzak.
Entrevistador: Què creus que els
va costar més?
Mestra: Doncs saber com posar-se en contacte amb el personatge que els havia
tocat entrevistar. Aquí és on els pares i jo vam haver d’ajudar més. També
amb els cuiners o cuineres que no trobàvem el moment per trobar-nos i fer
l’entrevista els vam enviar un correu electrònic amb les preguntes i ens les
van retornar contestades amb un altres missatge.
Entrevistador: Quins cuiners havíeu triat fer
l’entrevista?
Mestra: Doncs, no se si els recordaré tots, però van ser primer de tot el de la
nostra escola en Carles Alarcon
que havia sigut cuiner al restaurant
“l’Avi Pau” amb en Xavier Mestres, en Carles Gaig, en Sergi
Arola, en Sergi
Torres (cuiner del nostre poble i antic alumne del col·legi), l’àvia
Remei, en Carlos Arguiñano, la Carme
Ruscalleda, la Montse Estruch, en Ferran
Adrià (Eduard
Xatruch), la Mey Hoffmann, en Jordi
Butron, i la Mireia Carbó.
Entrevistador: Caram, els has recordat tots?!
Mestra: No, tots no, però això vol dir que ho vam viure molt intensament. Algún
me l’hauré deixat. Amb els nens vam anar a Barcelona a visitar l’escola del
Jordi Butron “Espai Sucre” i després vam anar a l’escola
d’hosteleria de la Mey Hoffmann. Els va encantar. Per poc no vam
poder anar al taller del Ferran Adrià ja que feia poc que s’havia traslladat
ja a Roses (no sé si saps que es passa uns mesos al taller de Barcelona
innovant plats i després al seu restaurant de Roses “El Bulli”), però em va
convidar a que li fes una visita al Bulli,
i va ser on vaig fer l’entrevista de part dels nens al cap de cuina del mon
salat l’Eduard Xatruch.
Entrevistador: Quina valoració en fas?
Mestra: Molt positiva,
pensa que després del fiasco del treball del cor, el repte era molt gran. El
fet de transcriure les entrevistes al word ja els va agradar molt, però vam
buscar fotografies dels cuiners que no van poder fer fotos i els vaig
ensenyar a inserir-les dins els seu escrit. Mai els havia vista tan
engrescats.
Entrevistador: Doncs molt bé, moltes
gràcies per explicar-nos la teva experiència, i pel temps que m’has dedicat.
Mestra: De res, ha estat un plaer.
|
3- Argumentació perquè el cas il·lustra un aprenentatge significatiu
recolzat per les TIC
Per argumentar si el meu cas il·lustra o no un aprenentatge significatiu
el compararé i comprovarem si aquest cas acompleix o no els principis de
l’aprenentatge significatiu treballats al mòdul 2: “TIC i aprenentatge significatiu: una
perspectiva constructivista” de l’autor David Jonassen.
Principis:
1.
Actiu:
Si s’acompleix aquest principi, ja que els alumnes són conscients del
que han de fer i del procés d’aprenentatge que adquiriran amb l’activitat.
2.
Constructiu:
Aquest principi també es dóna, ja que un cop realitzada l’activitat i
mitjançant una reflexió personal i la posada en comú global, els alumnes
amplien els seus coneixements previs.
3.
Col·laboratiu:
La posada en comú i l’aportació personal de cadascun dels participants a
la resta fa que aquest principi es doni en l’activitat com a part de l’aprenentatge
significatiu.
4.
Intencional:
L’objectiu de l’activitat és conèixer una professió interessant sobre la
que els nens coneixen, alguns trets veient programes televisius. Els alumnes
són conscients d’aquest objectiu i realitzen l’activitat per aconseguir-ho, amb
la qual cosa aquest principi d’intencionalitat si es dóna.
5.
Conversacional:
Una part important de l’activitat és la realització de l’entrevista i la
posterior posada en comú. El diàleg és una part important per que hi hagi
aprenentatge, amb la qual cosa també és dóna aquest principi.
6.
Contextualitzat:
L’activitat del cas està situada totalment en tasques significatives del
món real, en experiències quotidianes que els expliquen els entrevistats. Per
aquesta raó és una activitat contextualitzada, ja que a partir d’experiències
reals els alumnes són capaços de posar-se en el lloc de l’entrevistat, per al
final amb les respostes obtingudes poden fer una valoració personal de les
seves capacitats i poden aprendre que hi ha diverses maneres d’arribar a
exercir una professió.
7.
Reflexiu:
Aquest principi és part de l’objectiu final de l’activitat amb la qual
cosa sí es dóna.
4-Explicació de quina manera els models
d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu
Quan estava llegint els apunts sobre la construcció de models
d’experiències (històries), on aquestes històries ens ajuden a aprendre, m’ha
recordat molt a alguns llibres d’autoajuda. En aquests llibres, com per exemple
els de Jorge Bucay, mitjançant històries explicades per un personatge, ens fa
reflexionar i aprendre sobre les problemàtiques quotidianes de la vida. Crec
que és un exemple clar de com els models d’experiències poden contribuir a
l’aprenentatge significatiu, encara que en aquest cas en un altre nivell.
Com a mestra m’interessa molt aquesta tipologia de casos, ja que és una
manera pràctica de fer entendre als alumnes experiències diferents que els
poden fer raonar, reflexionar i comparar amb la seva experiència personal per
treure’n un profit. A més de mestra, com a mare també m’interessa aquells
llibres de històries que poden ajudar als nens a entendre conceptes com l’avarícia,
la mort, la por, la gelosia, etc.
He pogut comprovar que hi ha molts casos, mitjançant la base de dades
KITE, en les que s’expliquen experiències significatives amb les noves
tecnologies. Ha estat molt interessant poder accedir i veure les diferents
temàtiques i casos. L’anglès ha estat el gran problema, per les persones com jo
que en saben poc. Però la tecnologia també està a favor dels qui no en sabem i
amb diversos programes de traducció (alguns els he usat gràcies als companys de
l’aula) he pogut remenar per la base de dades amb la que hem treballat. Remenant
i mirant he trobat un cas que m’ha cridat l’atenció, és el 8401-1 que va sobre
la creació d’un powerpoint sobre l’autobiografia dels estudiants. Crec que pot
ser molt motivador i engrescador que els nens i nenes (que son tan
egocentristes) puguin parlar una mica d’ells de la seva curta vida, a part que
és un motiu de centrar l’atenció dels pares en ells i fer-los col·laborar
activament amb els seus fills.
Respecte als casos
dels meus companys, cal dir que tots són molt interessants, però el que més
m’ha cridat l’atenció és el de la Sonia Carmona
Romera amb el seu cas “Projecte apadrinem una escultura”. L’he
trobat interessant per que estic a favor de que els alumnes han d’aprendre a
reconèixer el seu entorn més proper, conèixer la seva història, els seus
costums i aquest projecte el trobo atractiu i molt motivador per als alumnes
que el realitzen. És un bon cas i una bona experiència de la qual els alumnes
poden aprendre molt sobretot de la història de la seva localitat..
Les TIC
han tingut un paper facilitador durant tot aquest procés d’aprenentatge
significatiu. El seu ús, tant directe com indirecte (base de dades, cercadors,
fòrum, etc) han permès el fet de poder construir nous aprenentatges. És una
mostra més de la funció de suport de les TIC en el procés: són mitjans i no
finalitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)