Blog de Maribel Vila

La EvaluacióN PsicopedagóGica

2010-05-13T22:40:00.001+02:00

Check out this SlideShare Presentation:

La EvaluacióN PsicopedagóGica

DISSENY D’ACTIVITAT D’APRENENTATGE

2009-12-28T18:29:00.003+01:00

Aquesta pac és la culminació final de tot el treball realitzat durant elsemestre a aquesta asignatura. Es parteix d’un problema significatiu al ques’haurà de respondre mitjançant les TIC.

El projecte que he dissenyat i portat a la pràctica tracta sobre per quècelebrem el Nadal d’aquesta manera. L’àmbit d’actuació és l’escolar. Parteixodel problema de que hi ha diferents maneres de celebrar el Nadal i els nens inenes no sabem per quina raó es menja sopa el dia de Nadal, per què es fa cagarel Tió, per què mengem torrons...

Aquest pac consta de les següents parts: el dissenys desenvolupat del’activitat, petit mapa conceptual on es vegi on es situa l’activitatrealitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatgesignificatiu, descripció del procés seguit, avaluació de l’aprenentatgeaconseguit, avaluació tecnològica del disseny, conclusions i annex.

2- Dissenyde l’activitat

LES TRADICIONS DEL NADAL

Descripció delsagents personals:

Aprenents: Els alumnes dequart de primària no saben d’on provenen les tradicions al voltant del Nadal.

Mediadors: La professora d’informàtica que els guiarà asaber fer la recerca a través d’una webquestque es nodreix de la xarxa.

Tecnologiamediadora:

Ordinador.

Internet.

Power point.

Correu electrònic.

Cercador de pàgines web.

Descripció delproblema de partença:

Ja arriba el temps deNadal (l’Advent) i amb ell els preparatius de llums, arbres, decoracions, tió,torrons, neules, regals, pessebre ... Però sabem d’on prové tota aquesta parafernàlia?Quina és la raó per fer-ho d’aquesta manera? Què hi ha de tradició i què hi had’innovació?

Característiques delproblema:

El problemaplantejat sorgeix d’una necessitat de l’alumnat que sent la necessitatd’investigar. El context en que esplanteja el problema és l’àmbit social ifamiliar (decisions de la vida). El nivelld’estructuració és un resultat infinit, és a dir que no s’acaba amb unproducte, en aquest cas és un treball que pot continuar amb la recerca d’altresmaneres de celebrar el Nadal, altres cultures, es pot aprofundir més... I el nivell d’abstracció es situa personalment,és a dir que les decisions es prenen de manera personal. Tothom prendrà com apunt de referència els costums de casa seva (família) de com celebren aquestesfestes.

Manera com esplanteja el problema a l’aprenent:

Des que tenim ús de raóque hem celebrat el Nadal de la mateixa manera, però perquè ho fem així, quinaraó hi ha?

Context del’activitat:

L’activitat es realitzaràa l’aula d’informàtica que és on està l’ordinador i la connexió a internet. L’activitates portarà a terme durant dos mesos al llarg de la classe d’informàtica queconsta d’una hora setmanal.

Característiquesdels aprenents:

Els alumnes que faranaquesta activitat seran els de quart de primària. L’alumnes de quart ja ténenforça autonomia amb l’ordinador ja que els agrada molt. Des de p-5 que fan unahora setmanal d’informàtica on aprenen a utilitzar el ratolí, encendre i apagarl’ordinador i jugar a jocs educatius, tot això els ha donat força destresa enel maneig de l’ordinador. Actualment fan una hora per setmana informàtica, on es potencia lautilització de l’ordinador mitjançant jocs educatius, també els ensenyen elword i el paint.

Competències que elsaprenents han d’assolir:

- Utilitzar correctamentel ratolí.

- Saber obrir el programadel webquest.

- Saber buscar informacióper internet.

- Intentar ser el mésautònoms possible i tenir paciència.

Continguts:

Conceptuals:

- Saber que és unordinador.

- Saber que és un ratolí.

- Saber que són elsprogrames d’ordinador.

- Saber que és internet.

Procedimental:

- Saber utilitzarl’ordinador i el ratolí (encendre i apagar l’ordinador)

- Saber buscar elsprogrames que volen treballar (paint, power point).

- Saber buscar perinternet.

Actitudinal:

Tenir paciència i saber esperarel torn.

Ser autònom al realitzarl’activitat.

Mantenir la concentració il’atenció en l’activitat que es realitza.

Ser creatius.

Previsió de laseqüència d’activitats, orientacions per a l’acció i breu descripció de laprevisió del paper mediador de les TIC:

El primer dia de classed’informàtica es faran els grups de treball i cadascú triarà el rol que més liagradi per seguir les instruccions de la webquest. Han d’aprendre a pactar iraonar perquè volen assumir un paper o un altre. Després hauran de seguir lesinstruccions que els ofereix la webquest per poder arribar a extreure tota lainformació necessària.

Fonamentaciópsicopedagògica:

El problema triat surtd’una curiositat que va sorgir en un debat a l’aula. A partir d’aquí s’aprofitaper ensenyar als nens a utilitzar les noves tecnologies d’una manera diferent ala que utilitzen normalment. Es pretén solucionar un problema i a la vegada queels nens siguin conscients del que les noves tecnologies poden arribar a fer,en aquest cas a jugar aprendre conceptes que no estan als llibre de text.

Procediments icriteris d’avaluació:

Per a l’avaluació estindrà en compte el resultat final de l’activitat i l’actitud dels infantsenvers l’activitat (si s’han concentrat, si han sabut esperar el torn, elnivell de paciència, si han escoltat, la creativitat, la motivació, etc.). Alfinal de la webquest hi ha una avaluació a seguir.

3- Mapaconceptual

4-Descripció del procés seguit
El procés seguit per aconseguir les fites programades consta delssegüents passos:

1.    Parlar amb els nens per explicarl’activitat.

El primer dia de classe d’informàtica se’ls ha explicat l’activitat quehavien de fer. Es faran els grups de treball i cadascú triarà el rol que més liagradi per seguir les instruccions de la webquest.Els grups es faran de quatre persones corresponents als quatre rols queintervenen a la webquest i es repartiran en dos ordinadors.

2.    Engegar l’ordinador i connectar-sea la xarxa.

Els i les alumnes engeguen l’ordinador, introdueixen el nom d’usuari ila contrasenya. Aquesta part la fan sols ja que fins aquí són bastant autònoms,degut a que aquesta activitat la dominen força bé des de primer de primària,que es quan es comença a introduir aquest aprenentatge.

S’han assegut de dos en dos i, per tant, cada grup disposa de dosordinadors, el que facilita la tasca d’ajuda entre els membres del grup.

3.    Escriure l’adreça a la barrad’adreces de la xarxa.

Un membre del grup escriu l’adreça que la mestra ha escrit a la pissarracorresponent a la webquestque usarem per treballar. Va ser una feina feixuga que va requerir l’ajut de lamestra a causa d’alguns signes que no sabien a quina tecla eren. Es va trigar més del temps que s’haviaprevist en un inici degut a aquest imprevist. Per agilitar la feina la mestra escrivial’adreça ella mateixa.

4.    Llegir atentament la tasca quecal realitzar.

Un cop els alumnes tenen la pàgina de la webquest a la seva pantallacomencen a llegir les instruccions per tal de saber quina tasca ha de fercadascú. La mestra els va tornar a explicar en paraules encara més entenedoresper a ells en què consistia l’activitat, què havien de preveure, com ho haviende buscar, quin seria els treball posterior. Calia tenir una darreraoportunitat de resoldre els dubtes previs que poguessin tenir. Se’ls varecomanar que, encara que cadascú exercís un rol, que havien de fer el treballjuntament amb la parella amb qui compartien l’ordinador.

5.    Obrir el word i fer lapresentació del treball.

Se’ls explica com obrir el programa Word i se’ls ajuda a crear títols.Anem pas per pas, ja que encara que no sigui un programa complicat ells nol’havien utilitzar gairebé mai fins ara. Trien les lletres, els colors i els efectesd’animació i transició. Aquesta última part és la que han trobat més divertidai han estat força estona provant els diferents efectes. Però finalment hemestat més pràctics i s’ha utilitzat sense animació.

6.    Cercar informació per la xarxa.

Un cop acabada la presentació del treball, se’ls ha explicat què és una pàginaweb i com funciona. Hem cercat informació comuna tots junts per practicar.

En acabar el primer contacte amb la xarxa han treballat sols amb lasupervisió contínua de la mestra ja que va ser quan més dubtes i temors vansorgir, malgrat que tan sols havien d’anar clicant les links incloses a la webquest.Els alumnes, en general, es feien una mica embolic a l’hora de seleccionar lainformació que havien triat per incloure en el seu treball. La seva inseguretatfeia que no s’atrevissin a fer gaire cosa si se’ls supervisava la feina sovint.Per aquesta raó es va trigar força més estona de la que en un inici s’haviaprogramat. En canvi, van haver un parell de grups que funcionaven força sols.

Entre ells també es van ajudar molt. De fet, cada treball el van fer laparella enlloc de qui tenia el rol assignat.

7.    Afegir la informació i imatges enun arxiu word.

A mida que anaven trobant la informació l’anaven afegint a un full wordper després redactar-ho amb coherència i triant la informació més escaient peral que volien dir. Se’ls va explicar com es passava el corrector ortogràfic.

També es va haver d’explicar (hi havia una minoria que ja sabia comfer-ho) com s’inseria una imatge i com manipular-la mínimament. Aquesta va seruna de les parts més divertides i creatives. S’ho van passar molt bé buscantimatges pel google.

Un cop ja tenien la redacció i les imatges al document el van revisardes de la pantalla i quan van dir que estava tot correcte la mestre també ho varevisar per controlar les incoherències que el corrector no detectés, i es vaenviar a imprimir.

5- Avaluacióde l’aprenentatge aconseguit
L’avaluació és del tot positiva. Hem vist com els aprenents hanconsolidat el que ja sabien fer mitjançant la realització de part de l’activitatde manera autònoma.

Han assolit les competències que ens haviemplantejat:

     Utilitzarcorrectament el ratolí
     Saber obrir elprograma del webquest.
     Saber buscarinformació per internet.
     Intentar ser elmés autònoms possible i tenir paciència.

Tots vint-i-quatre nens i nenes han fet un aprenentatge significatiu jaque ho han fet mitjançant la pràctica, que és la millor manera d’aprendre. Caldestacar l’interès que els alumnes han posat al realitzar l’activitat, per unapart per què han fet una activitat nova utilitzant exclusivament les novestecnologies i per una altra per que sabien que fent l’activitat aprendrienalguns aspectes d’una festivitat propera que els engresca molt, la qual cosaels ha motivat encara més.

6- Avaluació tecnològica del disseny

Aquesta part també ha estat molt positiva. Els passos del disseny s’hanseguit tal i com estaven marcats, l’únic que no s’ha fet igual és la temporalitzaciója que s’ha destinat més temps del que s’havia pensat en un inici. La festafinal no es va poder fer degut a aquesta manca de temps, però després de festeses farà un repàs i es pactarà amb els nens i nenes com podem arrodonir eltreball.

Respecte a la utilització de nous programes els alumnes han estat molt atents i han seguitels passos tal i com els anàvem indicant. Tot i que aquestes eines no les hand’usar de manera autònoma (pel perills que es poden trobar a la xarxa), ja se’lsha explicat que per a ells encara són força perilloses tal i com els vanexplicar els curs passat els mossos d’esquadra que ens van fer una conferènciadels perills d’internet. Sí que cal destacar l’interés que han demostrat i lapredisposició en utilitzar aquestes noves eines.

7- Conclusió

Aquesta activitat ha requerit que m’esforcés moltíssim a utilitzar lameva creativitat. En un principi no sabia per on començar.

Tot això ha fet que el que havia llegit als apunts anés prenent méssentit, ja que he partit d’un problema real i li he donat una soluciómitjançant la creació del disseny d’una activitat que s’ha posat en pràctica.

Ha estat una activitat molt útil i de la qual realment he adquirit unaprenentatge significatiu. He pogut comprovar, mitjançant la pràctica del’activitat, que si una activitat està ben dissenyada és més fàcil portar-la ala pràctica. També cal destacar el que poden arribar a aprendre els aprenents,i la importància que els hi pot donar a les noves tecnologies. Cal tenir en compte que la temporalització hade ser prou flexible per poder anar al ritme d’aprenentatge dels alumnes. Enaquest cas m’ha faltat temps per poder fer la festa final de la que parla laWebquest, però des que vaig poder posar a la pràctica aquesta activitat emquedaven molt poques sessions per treballar. Per això vaig prioritzar i no vampreparar res de la festa, i, en canvi, tota la part en la que intervenien lesNoves Tecnologies es va fer i acabar.

La praxis sempre és o hauria de ser significativa, és la que dóna sentita les teories, és la manera de veure, per arribar a entendre, el que estàescrit de manera teòrica. En aquest cas els alumnes anaven relacionant lainformació que obtenien amb la seva experiència anual amb les festes del Nadal,i això els va ajudar a comprendre-ho significativament.

Finalment volia fer palès l’entusiasme dels nens quan els vaig explicaren què consistia la feina, em vaig sentir molt motivada i ells també. Aquestentusiasme no va defallir gens, més aviat al contrari, ja que a cada moment deles sessions en quant trobaven el que cercaven em cridaven per a que anés aveure què havien trobat. Van ser unes horetes molt agradables, encara que forçaatabaladores, perquè no donava a l’abast de passar pels grups, tots em cridavenalhora.

MODELANT HISTÒRIES

2009-12-28T18:08:00.000+01:00

1. Introducció:

El cas que presento en l’activitat present és un reflex de la meva tascaprofessional. Jo treballo en el camp educatiu formal, així que les experiènciesdels casos KITE m’han orientat, m’han donat informació i m’han ajudat d’unamanera molt directa a construir el meu cas.

Treballo com a mestra tutora al cicle inicial d’un gran col·legi (aproximadament1200 alumnes des de P2 fins a 2n de Batxillerat) d’un poble d’uns 12 milhabitants. Aquest cas reflecteix untreball per projectes que vam elaborar amb el nens i nenes de segon deprimària.

La pac està composta pel cas i la història complerta, per l’argumentacióde com el cas il·lustra un aprenentatge significatiu amb les TIC, l’explicacióde com els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu iper últim una petita conclusió.

M’ha agradat molt adonar-me’n de la quantitatd’històries i vivències que ens podem trobar tan sols utilitzant les TIC

2- El Cas

Realitzar entrevistes a cuiners coneguts pels alumnes
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Al llarg del segon i tercer trimestre del segon curs de primària, treballant per PROJECTES, els alumnes van triar treballar “Els Cuiners”. L’activitat consistia en triar cuiners que ells coneguessin i fer-los una entrevista en la qual responguessin als dubtes que els nens i nenes tenien i que havíem redactat prèviament. Aquestes entrevistes les escrivien a través del Word en un ordinador. Finalment es va aconseguir elaborar un dossier amb les transcripcions de les entrevistes i les fotografies que van aconseguir. L’objectiu era aprendre de la feina d’altres persones.
Índex	Contingut		Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament	Menys de 5 anys	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les fa servir a casa i a classe	---
Tipus d’escola	Primària	http://www.stjosep.com
Localització del centre	Poble d’uns 15.000habitants	--- http://www.santsadurni.org/
Connexió	Internet.	---
Localització dels recursos tecnològics	Aules d’informàtica.	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitjana	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	2n de primària		---
Àrea / unitat	Coneixement del medi.
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Crear un recull d’entrevistes als cuiners que coneixen.
Nivell d’aprenentatge esperat	Entendre com s’han d’utilitzar les preguntes més adequades per realitzar una entrevista, de manera de poder aconseguir la informació que necessitem.		---
Tipus d’activitat	Treball per Projectes. Aplicació de les TIC		---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Utilització del programa word de l’ordinador. Fotografies amb camera digital.
Raó per la qual la fa servir	Treballant Projectes		---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Saber quines preguntes cal fer per trobar la informació que es desitja.
Dificultats trobades	Alguns alumnes van haver de rebre molta més atenció ja que no trobaven quina pregunta fer.		---
Ajuda / col·laboració emprada	Un mestre de reforç que ajuda a fer les preguntes de l’entrevista a qui els costa més.		---
Rol del professor	Guia, orientador. Moderar la posada en comú		---
Rol de l’estudiant	Investigador, periodista. Utilització de noves eines. Reflexionar i posar-ho en comú.		---
Resultats
Avaluació de l’aprenentatge	Es farà a traves de les observacions de la mestra, dels companys i d’una posada en comú final.		---
Lliçó apresa pel professor	Molt destacable si se’ls sap motivar poden donar molt de si aquestes activitats, especialment en aquells alumnes que tenen més dificultats amb les noves tecnologies. Moltes vegades sorprenen per la seva creativitat i capacitat de treball.

Història complerta

Entrevistador: Em pots explicar on treballes i de què?

Mestra: Sóc mestra-tutora a cicle inicial al Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia. Aquell any estava a segon amb els mateixos alumnes que el curs anterior. Actualment els protagonistes d’aquesta història estan fent primer curs d’ESO.

Entrevistador: D’on va sortir la idea de fer aquesta activitat?

Mestra: Al col·legi es feia un treball per projectes i al segon trimestre de segon de primària els vaig proposar que pensessin què els agradaria conèixer millor. Anteriorment havien fet altres projectes i no havien estat gaire engrescats. A primer havien fet el sol i a segon (que es feia més o menys un per trimestre) havien fet el cor. Aquest darrer no els va motivar gaire i vam trigar molt de temps en acabar-lo, tot i que son els alumnes qui trien. Per tant havien d’escollir molt acuradament quin volien treballar. Van sortir propostes de tota mena: com es fan els bolígrafs, com es fan les llaminadures, les papallones, l’oïda..., però amb la que tots hi van estar d’acord (menys un que sempre anava en contra de tot menys la seva proposta, les llaminadures) va ser en la de conèixer els cuiners i la seva feina.

Entrevistador: Quins objectius et vas proposar?

Mestra: Des de l’inici treballar cooperativament, però després de saber quin era el tema a treballar em vaig proposar aconseguir que fossin capaços de formular tota una sèrie de preguntes amb la finalitat d’extreure la informació que volíem. També volia que els nens i les nenes s’adonessin del que s’ha de treballar i estudiar per aconseguir allò que vols, que sense esforç no arribes enlloc.

Entrevistador: En què consistia l’activitat?

Mestra: Consistia en una entrevista que s’havia de fer per parelles a un llistat de cuiners que els nens van fer en un buidat d’idees que vam fer a classe. A partir d’aquell llistat es va donar a cada parella de treball a quin cuiner/a havien de fer l’entrevista. Amb l’entrevista havien d’aconseguir resoldre els dubtes que havien sortit a classe i que eren la font a partir de la qual es van redactar les qüestions. Algun grup va demanar a un cuiner en particular perquè el coneixien personalment.

Entrevistador: Com ho vàreu fer per entrevistar-los? Aquests alumnes son força petits.

Mestra: Si, i tant ! !. Van tenir força ajuda per part meva i per part dels pares i mares, però quan la família no podia ajudar jo m’implicava més. Alguns cuiners se’ls va entrevistar pels telèfon, d’altres per correu electrònic, d’altres personalment i un va venir a l’aula a fer l’explicació (era el cuiner del col·legi).

Entrevistador: Va ser difícil que aquestes persones volguessin col·laborar en l’entrevista?

Mestra: No. En general a tots els va fer molta gràcia, van oferir el seu temps per contestar unes vint preguntes i van tenir la paciència d’escoltar molt atentament a aquells alumnes que la seva lectura encara no era gaire fluïda i d’altres que pels nervis s’encallaven força sovint. Hi van haver un parell que no els van poder localitzar o no es van poder posar en contacte amb ells que van ser el Martin Berasategui i l’Arzak.

Entrevistador: Què creus que els va costar més?

Mestra: Doncs saber com posar-se en contacte amb el personatge que els havia tocat entrevistar. Aquí és on els pares i jo vam haver d’ajudar més. També amb els cuiners o cuineres que no trobàvem el moment per trobar-nos i fer l’entrevista els vam enviar un correu electrònic amb les preguntes i ens les van retornar contestades amb un altres missatge.

Entrevistador: Quins cuiners havíeu triat fer l’entrevista?

Mestra: Doncs, no se si els recordaré tots, però van ser primer de tot el de la nostra escola en Carles Alarcon que havia sigut cuiner al restaurant “l’Avi Pau” amb en Xavier Mestres, en Carles Gaig, en Sergi Arola, en Sergi Torres (cuiner del nostre poble i antic alumne del col·legi), l’àvia Remei, en Carlos Arguiñano, la Carme Ruscalleda, la Montse Estruch, en Ferran Adrià (Eduard Xatruch), la Mey Hoffmann, en Jordi Butron, i la Mireia Carbó.

Entrevistador: Caram, els has recordat tots?!

Mestra: No, tots no, però això vol dir que ho vam viure molt intensament. Algún me l’hauré deixat. Amb els nens vam anar a Barcelona a visitar l’escola del Jordi Butron “Espai Sucre” i després vam anar a l’escola d’hosteleria de la Mey Hoffmann. Els va encantar. Per poc no vam poder anar al taller del Ferran Adrià ja que feia poc que s’havia traslladat ja a Roses (no sé si saps que es passa uns mesos al taller de Barcelona innovant plats i després al seu restaurant de Roses “El Bulli”), però em va convidar a que li fes una visita al Bulli, i va ser on vaig fer l’entrevista de part dels nens al cap de cuina del mon salat l’Eduard Xatruch.

Entrevistador: Quina valoració en fas?

Mestra: Molt positiva, pensa que després del fiasco del treball del cor, el repte era molt gran. El fet de transcriure les entrevistes al word ja els va agradar molt, però vam buscar fotografies dels cuiners que no van poder fer fotos i els vaig ensenyar a inserir-les dins els seu escrit. Mai els havia vista tan engrescats.

Entrevistador: Doncs molt bé, moltes gràcies per explicar-nos la teva experiència, i pel temps que m’has dedicat.

Mestra: De res, ha estat un plaer.

3- Argumentació perquè el cas il·lustra un aprenentatge significatiurecolzat per les TIC

Per argumentar si el meu cas il·lustra o no un aprenentatge significatiuel compararé i comprovarem si aquest cas acompleix o no els principis del’aprenentatge significatiu treballats al mòdul 2: “TIC i aprenentatge significatiu: unaperspectiva constructivista” de l’autor David Jonassen.

Principis:

1. Actiu:

Si s’acompleix aquest principi, ja que els alumnes són conscients delque han de fer i del procés d’aprenentatge que adquiriran amb l’activitat.

2. Constructiu:

Aquest principi també es dóna, ja que un cop realitzada l’activitat imitjançant una reflexió personal i la posada en comú global, els alumnesamplien els seus coneixements previs.

3. Col·laboratiu:

La posada en comú i l’aportació personal de cadascun dels participants ala resta fa que aquest principi es doni en l’activitat com a part de l’aprenentatgesignificatiu.

4. Intencional:

L’objectiu de l’activitat és conèixer una professió interessant sobre laque els nens coneixen, alguns trets veient programes televisius. Els alumnessón conscients d’aquest objectiu i realitzen l’activitat per aconseguir-ho, ambla qual cosa aquest principi d’intencionalitat si es dóna.

5. Conversacional:

Una part important de l’activitat és la realització de l’entrevista i laposterior posada en comú. El diàleg és una part important per que hi hagiaprenentatge, amb la qual cosa també és dóna aquest principi.

6. Contextualitzat:

L’activitat del cas està situada totalment en tasques significatives delmón real, en experiències quotidianes que els expliquen els entrevistats. Peraquesta raó és una activitat contextualitzada, ja que a partir d’experiènciesreals els alumnes són capaços de posar-se en el lloc de l’entrevistat, per alfinal amb les respostes obtingudes poden fer una valoració personal de lesseves capacitats i poden aprendre que hi ha diverses maneres d’arribar aexercir una professió.

7. Reflexiu:

Aquest principi és part de l’objectiu final de l’activitat amb la qualcosa sí es dóna.

Un cop analitzats els set principis, puc dirque el cas presentat si que il·lustraun aprenentatge significatiu per a les persones que han realitzat l’activitat.

4-Explicació de quina manera els modelsd’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu

Quan estava llegint els apunts sobre la construcció de modelsd’experiències (històries), on aquestes històries ens ajuden a aprendre, m’harecordat molt a alguns llibres d’autoajuda. En aquests llibres, com per exempleels de Jorge Bucay, mitjançant històries explicades per un personatge, ens fareflexionar i aprendre sobre les problemàtiques quotidianes de la vida. Crecque és un exemple clar de com els models d’experiències poden contribuir al’aprenentatge significatiu, encara que en aquest cas en un altre nivell.

Com a mestra m’interessa molt aquesta tipologia de casos, ja que és unamanera pràctica de fer entendre als alumnes experiències diferents que elspoden fer raonar, reflexionar i comparar amb la seva experiència personal pertreure’n un profit. A més de mestra, com a mare també m’interessa aquellsllibres de històries que poden ajudar als nens a entendre conceptes com l’avarícia,la mort, la por, la gelosia, etc.

He pogut comprovar que hi ha molts casos, mitjançant la base de dadesKITE, en les que s’expliquen experiències significatives amb les novestecnologies. Ha estat molt interessant poder accedir i veure les diferentstemàtiques i casos. L’anglès ha estat el gran problema, per les persones com joque en saben poc. Però la tecnologia també està a favor dels qui no en sabem iamb diversos programes de traducció (alguns els he usat gràcies als companys del’aula) he pogut remenar per la base de dades amb la que hem treballat. Remenanti mirant he trobat un cas que m’ha cridat l’atenció, és el 8401-1 que va sobrela creació d’un powerpoint sobre l’autobiografia dels estudiants. Crec que potser molt motivador i engrescador que els nens i nenes (que son tanegocentristes) puguin parlar una mica d’ells de la seva curta vida, a part queés un motiu de centrar l’atenció dels pares en ells i fer-los col·laboraractivament amb els seus fills.

Respecte als casosdels meus companys, cal dir que tots són molt interessants, però el que mésm’ha cridat l’atenció és el de la Sonia CarmonaRomera amb el seu cas “Projecte apadrinem una escultura”. L’hetrobat interessant per que estic a favor de que els alumnes han d’aprendre areconèixer el seu entorn més proper, conèixer la seva història, els seuscostums i aquest projecte el trobo atractiu i molt motivador per als alumnesque el realitzen. És un bon cas i una bona experiència de la qual els alumnespoden aprendre molt sobretot de la història de la seva localitat..

Les TIChan tingut un paper facilitador durant tot aquest procés d’aprenentatgesignificatiu. El seu ús, tant directe com indirecte (base de dades, cercadors,fòrum, etc) han permès el fet de poder construir nous aprenentatges. És unamostra més de la funció de suport de les TIC en el procés: són mitjans i nofinalitats.

Modificació de la puntuació o no

2009-11-08T09:30:00.001+01:00

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)El nombre entre parèntesi va ser la primera valoració.

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: _(9)__ 6
Baixo la puntuació per que crec que la Tècnologia educativa és molt més que oferir un ventall de tècniques als docents.

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: _(6) 8

Aquesta assignatura m’ha fet veure que de vegades fem més cas a l’experiència entre iguals que a la teoria escrita als apunts cosa que amb altres assignatura no ha estat possible.

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __7_

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___(9)__10
Tal i com he comentat al la pregunta CC2) encara ho crec més, ja que he après molt dels companys.

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: ___(3)__ 6
Si que és veritat que s’inverteixen moltes hores, però també hi ha un benefici personal important.

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___(8)____9

Tan sols és una petita matisació quantitativa.

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___(7)___ 8

Com tot en el que intervenen persones poden millorar.

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___5__

Segueixo pensant el mateix, si fins ara es transmetia els continguts als alumnes sense les TIC ara no podem dir que siguin NECESSÀRIES, si que ens ajudaran a millorar la tasca educativa.

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: __(8)__ 4

El canvi social no esta determinat pel canvi tecnològic, actuen molts factors com és la ciència, la tecnologia , la societat, l’educació...

Revisió del qüestionari de l’avaluació de coneixements previs.

2009-11-08T09:22:00.002+01:00

Qüestions de desenvolupament breu

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

No, perquè no tothom te accés als avenços que es produeixen i, per tant, penso que si no pot ser universal no hi ha prou progrés. El que si crec és que el progrés marca el ritme de vida que portem.

Ara segueixo pensant el mateix.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

No. Darrerament m’he adonat que en tot progrés hi ha uns interessos econòmics que fan que no sigui neutral. Les grans empreses, indústries, etc. Són les que mouen el progrés cap a on els interessa econòmicament.

Penso més o menys el mateix, no ha canviat l’esència, però podria argumentar la resposta una mica diferent. Actualment penso que independentment de com vulguin o puguin fonamentar científicament les diferents tecnologies, no s’aconsegueix la neutralitat, ja que cadascuna es marca un determinats objectius i finalitats cap els seus propis interessos que fa gairebé impossible aquesta neutralitat que es busca.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

No penso que sigui requisit indispensable actualment, però estic plenament d’acord que la societat avança cap a aquesta afirmació i que ben aviat estarem tots plenament d’acord.

Actualment li dono molta importància a les TIC, i ara més que des de que vaig començar. És molt important usar les TIC correctament per a no desvirtuar les seves funcions.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Doncs l’interès per saber i conèixer més, i anar més enllà en tots els àmbits científics.

Continuo pensant el mateix.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa.

La Tecnologia Educativa s’encarrega de donar suport al sistema educatiu amb mitjans tecnològics .

L’objecte d’estudi és l’aplicació didàctica de la tecnologia adaptada al mon educatiu.

Continuo pensant el mateix.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement

Transmissió de coneixement: quan el/la mestre/a explica un tema oralment als seus alumnes.

Construcció de coneixement: quan a partir d’un tema cerquen informació a diversos mitjans.

Penso que son uns bons exemples.

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Estic força d’acord ja que si contextualitzem les nostres explicacions aquestes es poden entendre millor tenint en compte els aprenentatges previs i les vivències de cadascú.

Continuo pensant el mateix.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

Si, l’he adaptat al que necessito actualment. Potser el que millor em va és redireccionar els missatges al meu correu personal, sobretot per a les èpoques que no hi ha classes. Però en època de feina de la UOC tinc obert el correu personal i si m’arriba un missatge m’és més ràpid de veure’l.

No he canviat res més ja que amb tanta feina m’ha estat impossible fer més pràctiques de les necessàries. M’agradaria poder canviar la font del text de la meva signatura però no he sabut com fer-ho. Quan disposi de més temps buscaré la manera de poder-ho canviar.

El meu primer ordinador personal

2009-10-19T14:31:00.001+02:00

Si cliqueu al títol veureu quin va ser.La tecnologia avança molt ràpid i hem d'estar preparats per assimilar-lo. Cal que aprofitem tot allò que ens ofereix per millorar la nostra vida, no per a canviar-la.

El meu primer ordinador personal

2009-10-19T14:28:00.001+02:00

AUTOAVALUACIÓ

2009-10-18T13:26:00.002+02:00

Fer una autoavaluació és difícil i alhora fàcil. Difícil per que no saps per on començar, però fàcil perquè parles de tu i la teva experiència. Començaré per dir que mai he fet una classe relacionada amb la informàtica, per tant, aprenc sobre la marxa, de manera intuïtiva, llegint, demanant ajut i treballant moltíssim. Quan jo estudiava encara no s’usava gaire l’ordinador (a principis del 90). Jo tenia un Amstrad, aquells de pantalla en verd i la disquetera al monitor. Quina evolució més gran que ha hagut en pocs anys!!. Encara recordo que havia ordinadors més grans amb una mena de disquets que, si no recordo malament, es deien floppis i eren de carcassa tova.

Ara veig que aquest món avança tan ràpid que cal actualitzar-se molt sovint. Personalment m’encantaria treballar amb imatges (però no en sé gens, he provat el photoshop i no m’ensurto sola, tan sols utilitzo els de hofmann per crear àlbums i ocasionalment el fotoprix on line) i gaudeixo molt en fer treball informàtics en word (aquí se inserir imatges, fer-les més grans o petites i retallar-les, poca cosa). M’agradaria molt aprendre a usar altres programes. El gran problema que se’m planteja és el temps que cal dedicar-hi. Gasto molt de temps per utilitzar programes nous. El cmap m’ha fet repetir els mapes diverses vegades, així n’aprenc.

Fer l’índex automàtic ha estat una odissea. He estat moltíssimes hores sense aconseguir-ho. I això em frustra força. Cerco informació de com fer-ho, ho porto a la pràctica i sempre hi ha alguna cosa que no em surt. El resultat ja es pot veure, després de molts dies de feina, finalment he aconseguit alguna cosa. Espero seguir aprenent. El que, de moment, me’n surto és inserint hipervincles. M’agrada tant lluitar per fer bé una cosa i aconseguir-ho! ! A tothom li agrada guanyar.

Crec que he fet una bona feina, però si en sabés més l’hauria fet molt millor (lògicament). Amb això vull dir que no he treballat per sota de les meves possibilitats, m’he esforçat en aprendre tant com he pogut, hi he destinat moltes hores (però moltes).

UN FRAGMENT FORÇA ACLARIDOR

2009-10-18T13:13:00.002+02:00

“Les NTIC com a pretext, justificació i oportunitat d’innovació pedagògica a l’escola.

Innovar, educativament parlant, no vol dir només introduir ordinadors, portàtils, PDA o bé pissarres digitals a l’aula. Les NTIC per si soles no són generadores de canvi. Són el pretext i l’excusa per al canvi, però no són “el canvi” per si mateixes . I aquest punt és important tenir-ho en compte si el que volem és realment ser generadors d’innovació a l’escola. (...) Innovar amb suport NTIC, suposa fer un primer diagnòstic de necessitats, escoltar sobretot els mestres i l’alumnat i posar el màxim de facilitats possibles (tecnològiques i pedagògiques) per tal que el seu ús i la seva introducció a l’aula sigui tan serena, discreta i invisible com es pugui.”

Riera, Jordi ; Roca, Enric: (2007) Reflexions sobre l’educació en una societat responsable. Col•lecció Antines. Valls Editorial Cossetània

PROVA D'AVALUACIÓ CONTINUADA 1.3.

2009-10-18T12:58:00.001+02:00

En el primer mapa el que he volgut reflectir és el que exposen en el seu article Domènech i Tirado envers les relacions que es formen entre ciència, tecnologia i societat, mitjançant la visió analítica de la psicologia.

Així com en l’article es divideixen les relacions entre ciència i tecnologia, ciència i societat, tecnologia i societat i de com la psicologia intenta analitzar aquestes relacions, jo he intentat reflectir en el mapa un tot global. Una relació cíclica entre els tres conceptes esmentats, amb les particularitats específiques de cadascú i de com aquesta relació s’emmarca dins d’una visió analítica psicològica.

En el segon mapa, tal i com es demana, he afegit els conceptes nous que surten al mòdul 1 de l’assignatura.

La Tecnologia Educativa i la Societat de la Informació son dos grans conceptes nous que emmarquen el mòdul 1 i sobre els quals es parla paral•lelament de conceptes abans comentats. Per explicar i arribar a entendre aquests conceptes l’autor del mòdul utilitza les relacions entre ciència, tecnologia i societat, per això en el mapa conceptual he aprofitat les relacions ja formades entre CTS per poder arribar als altres dos conceptes i veure les interrelació que es formen entre tots i els seus entramats.

La interrelació d’aquests conceptes és d’influència mútua però sense cap prioritat en quant a l’ordre de qui influeix primer. Sembla la dita de “qui va ser abans, l’ou o la gallina” .

Conclusions

2009-09-25T20:05:00.002+02:00

Primeres impressions que rebo en realitzar aquesta primera activitat

Les meves primeres impressions son de feina, feina, feina i molta feina. Sé que hauré de destinar moltes hores, ja que de vegades utilitzo l’assaig-error i comporta molt de temps. Tinc molta força de voluntat per aconseguir aprendre allò que crec necessari com és aquest cas.

Penso que necessito una millor formació en tecnologies i per això necessito més temps. Ho aconseguiré quan acabi psicopedagogia. De mentres és anar fent.

EL MEU MAPA CONCEPTUAL

2009-09-25T19:33:00.005+02:00

Aqui teniu el meu mapa conceptual

És molt sezill però expressa el que crec que defineix la combinació del poc que se de ciència i tecnologia i la miqueta que se d'educació i de la societat. Poc a poc i esforçant-me molt enriquiré els meus pocs coneixements tecnològics i seré més destra en aquest aspecte. Segur.

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

2009-09-25T19:26:00.002+02:00

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 9
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 6
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 7
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 3
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 8
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 5
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8

INICI

2009-09-25T19:11:00.002+02:00

Canvi de semestre i caviem el títol del blog. Ara formarà part de l'assignatura amb nom llarg "Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació " també coneguda per NTICEDU, impronunciable sense semblar el que no ets. De totes maneres estic molt segura que aprendré tant o més que amb Interculturalitat i Educació que em va treure tant la son.

Tenim pel davant un altre repte a assolir. Suposo que hores i hores davant de l'ordinador fent veure que en sabem molt i desesperant-me perque allò tan sezill no em surt. Sóc autodidacta i, per tant, més lenta en fer les coses, ja que treballo en base a l'assaig i l'error.

Espero que aquest sigui el meu darrer semestre dur, ja que dos més i acabo. He intentat que siguin una mica menys feixugs ja que, després de tant de temps, una s'habitua a aquest ritme i crec que m'hauré de deshabituar poc a poc.

FINAL D’INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ

2009-06-01T17:35:00.014+02:00

QUINA ASSIGNATURA ! ! ! ! ! ! ! !

M’ha fet patir de valent. Requereix un treball de recerca, anàlisi i síntesi molt intens. Però alhora requereix una part creativa. He après moltíssim. Anteriorment no havia fet l’assignatura de Noves tecnologies i, per tant, m’ha vingut tot de nou, i de cop.

Les instruccions eren tan clares i entenedores que fer el blog no hem va ser gaire difícil. Fer un blog atractiu ja és una altra cosa. M’he passat moltíssimes hores buscant gadgets, imatges i maneres de fer més amè el meu blog, però encara em falten moltes més hores.

El ritme d’aprenentatge és ràpid. No pots badar. Cal ser constant.

Tinc un problema: m’agrada la informàtica i aquesta assignatura m’ha proporcionat eines i ganes de seguir aprenent, perquè m’he adonat que no en se gaire. Controlo una mica el Word, però la resta...

Afegint opinions i valoracions al blog m’he trobat molts inconvenients tècnics que amb paciència (i destinant-hi temps) he anat resolent.

Com a millora d’aquest semestre penso que les instruccions de la última entrada al blog han sigut força ambigües ja que segons consultessis el taulell o l’entrada corresponent del blog de l’assignatura donava lloc a dubtes. A través del fòrum s’han anat resolent els dubtes, però si vas pendent d’altres assignatures simultàniament cal reorganitzar el planning.

També crec que el debat va ser massa obert i marxàvem del tema.

Com a positiu diria que ha estat una feina molt intensa, entretinguda i engrescadora. Tot l’aprenentatge anava molt relacionat i seqüenciat. Malgrat la gran quantitat de feina, els resultats ens han endolcit les hores davant l’ordinador.

INFORME FINAL

2009-05-24T11:19:00.003+02:00

Dins de la pàgina webquest de l'xtec allotja WQ de diferents tipologies i que estan agrupades en carpetes ordenades d’aquesta manera:

ACOLLIDA i MULTICULTURALITAT (33)
ADULTS (10)
ALIMENTACIÓ I SALUT (24)
ANGLÈS (81)
ART (45)
AUDIOVISUALS (9)
CICLES FORMATIUS (19)
CIÈNCIES (288)
CIÈNCIES SOCIALS (253)
CIUTADANIA /RELIGIÓ (13)
ECONOMIA (15)
EDUCACIÓ FÍSICA (32)
EDUCACIÓ INFANTIL (18)
FILOSOFIA/PSICOLOGIA/PEDAGOGIA (15)
FRANCÈS (19)
INTEL MÚLTIPLES i CCBB (10)
LLENGUA I LITERATURA (170)
MATEMÀTICA (62)
MÚSICA (73)
TECNOLOGIA (53)
TEMES TRANSVERSALS (61)
TIC (66)
TUTORIA (20)
VALORS :DRETS HUMANS (40)
WEBQUEST (32)

Donat el tema que treballem en aquesta assignatura vaig optar per triar un material de la carpeta “Acollida i multiculturalitat” on hi ha 33 webquest relacionades.

He analitzat una Webquest que te per nom INTERCULTURALITAT, LLENGUA I COHESIÓ SOCIAL realitzada per la Carme Barba Coromines.

Es tracta d'una webquest que ens proporciona recursos educatius per analitzar i treballar la multiculturalitat i la llengua al nostre centre educatiu.

Aquesta Webquest crec que pot motivar més al professorat que als alumnes ja que es tracta d’una tasca que realitzen els alumne per a que els seus professors puguin treballar la diversitat cultural dins l’àmbit educatiu. Caldria doncs un enfocament més atractiu vers l’alumnat ja que, penso, que li manca un discurs més dinàmic i amb més complicitat a nivell d’alumnat per engrescar-lo a fer la feina.

Aquesta webquest treballa els valors de respecte ja que fomenta la cooperació entre companys, i, al treballar en grup, cal arribar a un consens quan no hi ha opinions iguals. També treballa a través de la coneixença d'altres cultures la tolerància cap als qui son diferents que nosaltres. Com que pretén trobar i analitzar recursos en línia per ajudar als alumnes nouvinguts fomenta la solidaritat entre companys. Es treballa a partir de la reflexió i la capacitat d'anàlisi.

Els alumnes han de fer una selecció dels recursos des d'un punt de vista diferent :
- Tenint en compte la riquesa que ens aporta la diversitat.
- Recursos que ens ajudin a treballar els valors de la cooperació i la solidaritat.
- Recull dels recursos que facin referència a la la llengua com a instrument de cohesió.
- Recursos que ens puguin ajudar a enfrontar-nos als diferents conflictes que ens podem trobar en el transcurs de la tasca d’acollida: religió, racisme, coeducació, etc.
Després cal valorar tots aquests recursos segons la seva qualitat per després establir un debat sobre els recursos que han trobat, si creuen que són de suficient qualitat, que toquen tots els aspectes (interculturalitat, llengua , cohesió social), si n’hi ha prou per a totes les etapes educatives, etc.

Finalment cal fer un informe amb les conclusions a les que han arribat amb el treball i el debat efectuat, juntament amb una base de dades on s'hagin inclòs els recursos segons el criteri o punt de vista que li han fet correspondre.

Aquest material és constructiu, ja que permet construir nous coneixements a partir de els activitats que es proposen. Es valora i es potencia l'autonomia dels alumnes a través de les tasques i del debat. Promou, també, la interactivitat, ja que els alumnes tenen un paper molt actiu en el desenvolupament de les tasques. Es potencia la capacitat d’anàlisi i de prendre decisions.

En l’avaluació tan sols valora : La classificació dels recursos, el buidat, la presentació del treball i la valoració dels recursos. Crec que s’hauria de valorar altres aspectes com la capacitat d’anàlisi, la capacitat de treballar en grup, la interacció que ha hagut entre els membres del grup, etc.

També hi trobo a faltar una guia didàctica on exposi i es detalli a quina etapa educativa va dirigida, com es pot utilitzar, en quines assignatures és més convenient treballar-la…

La meva conclusió és que és una webquest que, al meu entendre, li manca qualitat tant en l’aspecte d’engrescar als nens dinamitzant-los com també li manquen qualitats tècniques. Per tant, la meva opinió és que hi falten uns quants aspectes que farien que no la utilitzés a l’aula tal i com està realitzada, però potser la tindria com a referència per trobar recursos amb els que treballar independentment de la webquest. Per tant no la recomanaria com a eina per treballar a classe.

"4. Valoració de recursos per a la interculturalitat".

2009-05-24T10:43:00.019+02:00

“Convivència Planetària” de Manu Vidal-Ribas, Raquel de Manuel i Tània Rojo.

M’ha agradat molt l’enfocament donat a partir d’una història molt futurista i engrescadora que fomenta la imaginació dels alumnes. Treballa els trets interculturals des d’una perspectiva universalista i integradora, que fomenta la participació cap al diàleg i el consens. Va destinada a un nivell alt d’interculturalitat ja que cal incloure un nou vocabulari sobre l’interculturalitat que l’obra de teatre final ajudarà a assolir-ho i fiançar-ho.

Visualment no m’han agradat gaire la combinació dels colors triats, però tan sols és una apreciació personal, no de la qualitat de la WQ.

" Tots som un tros de tots" Webquest feta per Núria Lluis i Isabel Garcia

He trobat una presentació molt atractiva, amb uns colors molt suaus i unes imatges molt suggerents i harmonioses. Les activitats son molt pautades i guiades amb fitxes elaborades que faciliten i pauten la feina dels alumnes. Les fitxes estan en documents inserits i en canvi, la fitxa didàctica està a continuació de les conclusions.

“Quién eres, quién soy” Webquest elaborada per Concepció Acedo, Cristina Petreñas, Paloma Remezal

El contingut l’he trobat adequat, però li manca un fil conductor més engrescador, li trobo a faltar menys formalismes. Treballa la interculturalitat des d’un punt de vista etnocèntric, es tracta de “dedicar temps per conèixer a la persona que té al costat”.
Personalment no m’ha agradat gaire la presentació d’aquesta WQ. La combinació de colors no la trobo encertada. Com he dit és un criteri totalment subjectiu.

“I tu què creus? Esterotips als centres educatius” Webquest elaborada per Cristina Morató, Neus Riera i Marta Utset

M’ha agradat força, tant el concepte com el disseny. Es veu una elaboració acurada i molt completa. Proporciona molts arxius i ajudes inserides que condueixen cap al descobriment. Tracta els temes que el professorat de la ESO es troba a les seves aules. Treballa els trets interculturals des d’una perspectiva universalista i integradora amb la finalitat d’entendre des del punt de vista del professorat la realitat intercultural que es viu a les nostres aules. L’avaluació és molt completa ja que tracta la feina des de molts àmbits.

D'on provens? Webquest elaborada por Eva Subirana i Gemma Viñeta

La idea crec que pot agradar molt als alumnes de totes les edats ja que els nens i nenes son força egocentristes i els agrada parlar d’ells mateixos. També els pot ajudar a sentir-se escoltat des de casa, ja que els pares els destinaran una estoneta de màxima tendresa en recordar quan ells eren petits. Això reforça els vincles amb els seus pares. En entrar al procés m’he trobat amb l’inconvenient que la guia d’ajuda no funcionava, malgrat haver-ho intentat en diverses ocasions. En aquesta WQ es treballa la interculturalitat des d’una vessant etnocèntrica ja que parteix d’un mateix i després tan sols parlen de la parella que els ha tocat. He trobat a faltar una altra mena de treball que els obligués a la recerca d’informació a la xarxa (com per exemple buscar característiques culturals d’alguna festa tradicional que li agradi a cadascú de la parella…). Per la resta, tal i com he dit ho trobo bona idea el poder tenir una estoneta els pares per a ells, treballar semblances i diferències amb les altres persones…

Qui som? Coneixem els nostres companys? Webquest elaborada por Pilar Plana .Patricia Sànchez .Natàlia Quesada

D’entrada és una WQ dinàmica i motivadora. Treballa molt en gran grup com a treball de socialització. Treballa amb un alt grau d’ interculturalitat . No hi ha massa treballs multimedia. Les activitats son per fer-les a l’aula amb el suport de la informació que ens aporta la xarxa, però tan sols com a suport. La seva finalitat és treballar creences, prejudicis o actituds que existeixen a l’aula i dificulten la convivència entre alumnes de diferents procedències culturals.

LA WEBQUEST

2009-05-19T12:25:00.019+02:00

La Laura Lagunas, la Noèlia Zaragozà i jo mateixa hem realitzat una Webquest dirigida a alumnes de primer cicle de secundària titulada "CONEGUEM-NOS MILLOR".

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3637&id_pagina=1

1. INTRODUCCIÓ:

És on ens trobem el plantejament del tema de la Webquest. A partir de la vinguda de persones d'arreu del món amb cultures molt diferents a la nostra es proposa fer un petit recorregut per les característiques de les cultures predominants als països d'orígen d'aquests alumnes nouvinguts a través de diferents rols que es presenten en aquest apartat.

2. TASCA:

Cal un treball de recrca d'informació que en aquest apartat s'exposa. Segueix la línia de la introducció en quant a color de fons, tipus i color de lletra ...

3. PROCÉS:

Segueix amb l'adequació física similar als altres apartats. Hi ha una primera explicació general de què consta el treball a fer i després passa a una explicació detallada per a cada rol individualment on s'hi afegeixen les URL's on cercar la informació necessària per a la confecció del treball. Finalment s'hi han incorporat unes links que donen unes informacions més generals que poden ajudar a aprofundir en la recerca d'informació.

4. AVALUACIÓ:

En aquest apartat s'ha estructurat a partir d'una graella on es troben distribuïts els objectius en ítems per avaluar. Mitjançant la grella s'especifica què s'espera del treball dels alumnes. Aquests criteris d'avaluació son entenedors i la seva finalitat és que els alumnes sàpiguen què s'espera del seu treball en totes les seves fases.

5. COMENTARIS FINALS:

A través d'una proposta engrescadora es tracta de realitzar un treball de recerca multimèdia i la seva posterior elaboració per acabar en una gran festa.

3. Seguiment i evolució de la Webquest

2009-05-06T15:00:00.007+02:00

ASPECTES RELLEVANTS:

Ara que la WQ està acabada, parlem-ne:

Aquí la teniu : Coneguem-nos millor

Per elaborar aquesta Webquest ens hem basat en la situació actual que es viu a les aules dels Instituts d’arreu. Hi ha molts alumnes que provenen de països diferents, de continents diferents i amb cultures i tradicions diferents.

La finalitat és que tots coneguin les diferents procedències culturals dels alumnes amb qui conviuen a través de conceptes com la història, els contes, els jocs tradicionals i la gastronomia típica del país. Per poder-ho aconseguir es faran grups de quatre persones que escolliran un país.

Buscaran informació segons el rol que exerceixin ajudats de les links inserides. Aquest treball de recerca ha estat molt feixuc, de vegades desencoratjador, però finalment n’hem pogut trobar suficients.

Un cop recollida tota la informació necessària i elaborat el treball s’exposarà als altres grups participants en forma d’una festa on es podrà escoltar contes tradicionals, es podrà tastar menjars típics, es podrà jugar a jocs que provenen o son tradicionals del país treballat. D’aquesta manera podrem conèixer i entendre una mica millor els nostres companys que han viscut una cultura diferent.

TREBALL EN GRUP

Les components que hem elaborat aquesta Webquest estàvem al davant d’un repte molt gran: la realització d’una tasca coneguda per nosaltres (elaboració de material didàctic) amb un entorn desconegut (Webquest). Per tant primer de tot vam decidir a qui anava destinat aquest material i després vam començar a “tontejar” amb la webquest per tal de familiaritzar-nos amb l’entorn. Un cop fet el treball en format word ho vam anar passant a la WQ, amb no menys entrebancs, ja que l’incloure imatges es va fer feixuc, se’ns esborraven coses, i d’altres traves que vam anar vencent molt a poc a poc.

El resultat ens agrada, però quan pares a pensar en el procés i en les

hores i hores davant l’ordinador encara agrada més. Potser el que més va costar va ser l’inserir un arxiu en format word on hi havia la guia didàctica pel professorat. Aquest simple gest va representar més de tres hores per a cadascuna de nosaltres. Però amb molta paciència el vam poder inserir.

2009-05-05T12:57:00.000+02:00

“A todos los que un día lanzaron piedras sobre mí, gracias, porque con ellas he construido los muros de la casa donde hoy habita mi alma”. (Proverbio anónimo)

2009-05-01T11:14:00.000+02:00

2009-05-01T10:58:00.000+02:00

L'esser humà és social per naturalesa i necessita dels altres des del seu naixement fins al final de la vida. Els éssers socials no són complets si els falta la relació amb els altres...... tota educació tendeix, i ha de tendir, a crear aquells hàbits que facin possible de viure en societat, augmentar-ne els avantatges, reduir-ne els inconvenients, col·laborar en el progés col·lectiu per tal que els altres i nosaltres puguem treure'n el màxim profit.La majoria dels valors estan molt directament relacionats amb la convivència. Díficilment algú pot dubtar que el fet de desenvolupar en els nostres fills el respecte cap a les persones i les coses, ensenyar-los a dialogar correctament o a cooperar colze a colze amb els altres no redundarà en benefici d'una vida més pacífica, de més satisfacció i benestar per a la societat.

Text aparegut a: Pujol i Pons, Esteve. Valors per a la convivència. Parramón, 2002

2. Debat

2009-03-31T14:46:00.000+02:00

Per a mi, en general, un debat m’aporta molta més informació i molt més enriquiment que qualsevol treball en grup. De fet, és un treball en gran grup i per tant en totes les aportacions que s’arriben a fer hi trobes criteris a tenir en compte. En establir el debat a través de dues carpetes ajuda a diferenciar-lo i a centrar les intervencions.

Una de les idees que més m'ha cridat l'atenció ha estat la de l'anomenada generació GOOGLE . Hi estic totalment d'acord, ja que jo mateixa l'utilitzo moltíssim per a tot. Partint d'aquesta premisa penso que hauriem d'ensenyar als nostres alumnes no tants contingunts conceptuals sinó que haurien de ser més continguts procedimentals. Els alumnes haurien d'aprendre més a treballar amb la informació, a saber on trobar-la, a contrastar-la, a editar-la, a destriar-la ... Cada vegada cal saber més, cada vegada hi ha més informació i davant d'aquesta profusió cal saber ser crítics i cercar la informació veritable. Crec que ha quedat palès que és necessari un canvi educatiu en quant a la metodologia i material que s'utilitza, però cal clarament una voluntat dels docents. Aquest canvi comporta molta feina de reajustaments que no tothom està disposat a assumir.

El cas plantejat m’ha fet veure que cal tenir molt en compte la acceptació per part dels alumnes de la realitat en la que vivim. És clar que vivim envoltats d’altres cultures i des de l’escola cal contemplar-les i tenir-les en compte. Si treballem la motivació dels nostres alumnes cal, doncs, partir de la seva realitat, no de la que tenim nosaltres.

Les aportacions dels companys les he trobat d’un alt nivell. Han aportat molta informació i han compartit moltes fonts on trobar-ne encara més. Ha estat molt i molt enriquidor.

M'ha agradat molt l'aportació que s'ha fet la Tania Rojo de'n Cardús que ens diu "Educar és posar en relació una interpretació del passat amb una expectativa de futur, amb l'objectiu de trascendir el present".

2009-03-28T19:35:00.000+01:00

“La bellesa de l’arc de Sant Martí radica en la seva diversitat, en els colors diferents"
Proverbi africà

Inici

2009-03-07T12:23:00.000+01:00

Ja he creat el meu primer blog.! ! !

Ho veia com una experiència molt complicada, però tan sols ha estat lenta. Se que encara tinc molt i molt per aprendre, cosa que m’encoratja i m’agrada. És molt motivador anar aprenent i compartir noves experiències amb els companys. Ara mateix vaig molt perduda i vaig d’aquí cap allà sense saber gaire què estic fent, però de tant en tant surten coses i eureka ! ! Amb la llei de l’assaig-error també s’aprèn, encara que es necessita molt més temps.

Avui en dia, i cada vegada més, ens trobem a prop nostre persones que venen de molt lluny per conviure amb nosaltres (cadascuna amb les seves raons i necessitats). Aquestes persones porten un bagatge cultural que cal tenir en compte, i encara més si estem al món de l'educació ja que és una variable que pot influir en el seu procés educatiu. La barreja de cultures i el seu respecte és la riquesa cultural de la que podem aprendre moltíssim. També cal que les ajudem a entendre la nostra realitat, la nostra cultura i tradicions. Si ens coneixem mútuament serà més fàcil entendre'ns. Aquesta afirmació també es pot utilitzar per a nosaltres: companys d'una universitat virtual. Amb aquesta assignatura crec que serà més fàcil arribar a un apropament, a una bona interpretació de les necessitats dels altres siguin de la cultura que siguin. Cal afegir que l'ús de les tecnologies ens faciliten la feina (si les domines una mica, sinó has de dedicar-hi temps).

Amb aquesta assignatura espero aprendre a obrir-me al món a través de la xarxa.